Ens ho ha dit Sant Pau en la segona lectura d’aquest diumenge passat, abans de començar l’exercici de la Quaresma. El Crist no ha dit “ara sí, ara no”, sinó que ha dit el sí per sempre, l’Amen, al Pare. En Ell (Jesús) hem sentit un sí ben clar, no ha estat mai ara sí, ara no.
I aquest sí el pronuncià des de la santa Creu. Tanmateix, nosaltres ara diem sí i ara diem no a Jesús. O diem segons com i en què sí, i segons com i en què no. Ho hem de reconèixer. Penso que els cristians no hem de dir un sí a priori a Jesús. Es un sí que hem de renovar cada dia. No val fer trampes.
La fe ha d’esdevenir nova cada dia i és llavors que la fe cristiana és meravellosa, perquè ella mateixa esdevé font de vida nova per a nosaltres. Una vida insospitada. Fins i tot per a nosaltres mateixos, perquè experimentem com la fe en Crist canvia la nostra vida. El Crist és un esdeveniment en mi. Quelcom que m’està succeint. Es el Senyor que actua. La fe és la font de la gràcia. Oh, no sé si m’explico? Es posar-te dins d’un riu que no saps vers on et portarà! La fe és la font de credibilitat en sí mateixa, en la mesura que la vivim. I esdevé certesa. I un queda parat del que pot fer el Crist en cadascú. Però cal prendre la ruta. Cal ser valent. Es com entrar en un castell de cristall, que deia Santa Teresa, en què cada recinte és cada vegada més clar i transparent. Perquè en el centre hi ha la Llum infinita de Déu Trinitat.
Es un sí de cada dia. No podem pressuposar que una fe que vàrem professar un dia en el passat, sigui ja vàlida per a sempre. I la primera lectura d’avui Isaïes ens ha dit: estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, ¿no us n’adoneu? No t’adones, cristià, que el Senyor vol renovar sempre la teva vida i portar-te per un camí sempre nou i que va sempre cap a les altures?
El Senyor et vol portar vers altures que tu ni tant sols sospites, són infinites.
Jesús està a prop de nosaltres quan preguem, i encara hi està més a prop quan rebem el seu Cos eucarístic, com també està a prop quan servim els pobres i els malalts. Quan el dimecres entro a la parròquia, on hi ha els pobres que servim en el servei de Càritas, experimento la Presència del Senyor, talment estigués a prop del Sagrari. Diem un sí per sempre a Jesús, en tot i per tot. I veureu les coses grans que vol fer amb nosaltres. Que la nostra fe no sigui un ara sí i un ara no, que sigui un sí per sempre, units al gran SÍ de Jesús al Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada