divendres, 14 de gener de 2011

Més que un vitrall..., una lliçó de Revelació (I)

(Si feu clic damunt la foto, es farà més gran i la veureu amb més detall)


El Dia de Crist Rei varem inaugurar vitralls nous a la Capella del Sagrament. Resplendeixen tant per fora com per dins. Aquests vitralls han estat fets amb un gust exquisit, gairebé cercant la perfecció per l’ATELIER LAFUENTE. El criteri ha estat que els vitralls no fossin figuratius, sinó evocadors de la naturalesa, a la manera modernista, de tanta tradició a Reus.
En el vitrall que hi ha sobre el sagrari (de fet, els dos s’han de mirar amb continuïtat) hi veiem representat el misteri cristià a través dels símbols de la naturalesa. S’hi representa la Roca, sobre la qual hi ha una Llàntia encesa. Tant la roca com la llàntia representen el Crist.
L’Escriptura diu d’Ell que és la Pedra viva sobre la qual reposa tot l’edifici. I també diu l’Escriptura que Ell és la llum del món.
De la pedra viva en surt el riu de l’aigua de la vida. És l’aigua de la gràcia, el riu que brolla del nou paradís, que és el Crist. S’hi veuen representats dos peixos, que porten aquesta inscripció IXZÚS. Es un símbol pel qual en l’antiguitat es reconeixien els cristians i l’anagrama en lletres gregues de «Crist, Fill de Déu, Salvador». Els dos peixos representen els cristians que vivim per la gràcia dins de l’aigua de la vida, dins de la gràcia de Crist. No podem viure sense la gràcia, altrament moriríem. Com els peixos fora de l’aigua. Sobre aquest misteri hi plana l’Esperit, en forma de coloma, que davalla damunt del Crist i del riu de la vida en el núvol de la glòria i de la presència de Déu amb un branquilló al pic. Es un branquilló d’olivera. Significa que l’amor de Déu segella una aliança de pau per aquells que l’acullen i l’estimen. L’aigua de la vida floreix tot al voltant. Són els fruits de la gràcia. Però al costat de la roca hi creix un salze. L’arbre enyoradís, segons els salms, car tots els qui vivim dins el riu de l’aigua de la vida, enyorem i tenim nostàlgia de la Jerusalem del cel on contemplarem Jesucrist cara a cara. Es l’actitud de l’orant davant del Sagrari: ¿Quan us podré veure, Senyor, cara a cara, sense el vel del sagrament? (Continuarà).
Rafael Serra. Rector

3 comentaris:

catòlic ha dit...

No vull parlar de litúrgia sinó d'estètica. Aquesta capella del Santíssim és un bunyol que no mou per a res a l'oració i el recolliment. Crec que el sagrari hauria d'estar al mig de l'altar amb un peanya més digne i sense gerros ridícols. Tanmateix la mesa de l'altar també haria d'estar centrada. Penjar crucifixes i Mares de Déu mig d'esquitllevit tampoc és que ajudi massa.

Però bé, l'important és que vostè ha introduït l'exposició del Santíssim Sagrament. Per això el felicito. Prego per la seva tasca.

Amb Crist i Maria.

Assumpta ha dit...

Home, CATÒLIC, s'ha de tenir en compte que la foto està agafada d'un angle. Si mires aquest post,
a la tercera foto hi surt una altre imatge de la capella on tot et semblarà més centrat :-)

Anònim ha dit...

Vull fer constar la meva discrepancia a quasi tot el comentari negatiu de CATÔLIC del dia 20-01-2011 referent a la capella del Santíssim. Per mi és digna, neta, lluminosa i convida al recollliment i la pregària. En quant als bancs, però, vull dir quelcom: massa reforçats i voluminosos per una capella tan petita. Sense tanta fusta, sobre tot sense el relleu a les bores dels seients, 1r.) podrien seure 4 persones a cada banc, i 2n.) donarien en conjunt la impresió d'un espai més àgil i ampli.

UN DE LA PARROQUIA
03-03-2011