dijous, 6 de gener de 2011

L’entrevista a Benet XVI

Durant uns dies se’n va parlar molt -la veritat és que gairebé exclusivament d’alguns determinats punts- i, després, l’efecte s’ha anat diluint fins acabar com la major part dels documents de l’Església Catòlica i, especialment, del seu Magisteri.
El llibre-entrevista “Llum del món” és de lectura recomanada bàsicament perquè aporta una visió del Benet XVI més personal, que empra un llenguatge planer i que no defuig gairebé de res. 
Personalment, penso que la mancança més notable del llibre és la que prové de la traducció al català que conté llacunes i passatges mal traduïts o interpretats, fruit de les urgències amb les que es va treballar.  Però la llum que Benet XVI posa sobre la taula és molta més que les dificultats que la literatura pugui suposar.
En podem repassar algunes d’aquestes llums.
1. El primer, el més repetit i el més important es pot resumir en aquesta frase “És urgent que la qüestió de Déu es situï novament al centre”, que la veritat de l’Escriptura en quant a Revelació, recuperi la seva força en l’home occidental ja que l’ha dut fins aquí. Benet XVI hi torna una i altra vegada al llarg de l’entrevista: Si creiem que Déu és el centre de les nostres vides, posem-lo al centre!
2. En el tema dels casos d’abusos és molt clar tant en el reconeixement de la seva existència, com en  la necessitat del càstig, la centralitat de l’acolliment amorós de les víctimes, així com en l’error d‘haver-ho amagat. “Només perquè hi havia el mal a l’Església els altres se’n van poder aprofitar”.
3. El papa pot tenir opinions personals equivocades però quan parla com a cap de l’Església no ho fa sense pensar-hi, sinó fruit de llarga meditació, treball previ comú i, sempre, amb cura de no desorientar.
4. Benet XVI aposta per retrobar un camí de tornada vers l’actitud, que en referència a la sexualitat, hi havia en el cristianisme primitiu: la joia i el sí al cos, el sí a la sexualitat entesa i viscuda com un do. En aquest mateix apartat de la sexualitat afronta l’ús del preservatiu únicament com un punt d’escapatòria o com un primer pas cap a la moralització de les persones en un entorn de malaltia. Finalment el papa respon a la pregunta sobre el rebuig a qualsevol regulació de la concepció dient que l’Església no rebutja la regulació natural com a camí per a que la parella disposi de més temps l’un per l’altre.
5. Si un papa no té forces o està incapacitat hauria de plegar. I això no s’ha de confondre amb les limitacions pròpies de l’edat -que ell mateix reconeix.
6. Benet XVI estima com a molt important que els sacerdots no visquin sols, aïllats, sinó que ho facin en comunitat. Tanmateix sobre el sacerdoci de les dones diu clarament que no és que a l’Església li agradi o no, és que senzillament no pot.
7. La darrera gran afirmació del papa és que cal una renovació gairebé com una catarsi amb la Paraula i l’Eucaristia al centre. Cal una renovada evangelització fins i tot en aquells camps onl ciència i la tècnica semblen dominar-ho tot. Tot aquest treball només serà efectiu si es fa tenint com a base el caràcter comunitari de la Revelació que Déu ha dirigit, amb Jesucrist, al cor de cada home i cada dona.
Miquel Marimon