Entrevista a... Pere Valls.

“Com a catequista, la meva missió ha estat sempre plantar llavors”.

A la Parròquia hi ha moltes persones que hi col·laborem, més o menys tots ens coneixem de vista, ens veiem a les celebracions i coincidim en reunions, però la relació acaba aquí, no ens coneixem massa. Això és el que em passava amb en Pere Valls, a partir d’avui i a través d’aquesta entrevista l’he conegut una mica més.

P. Bon dia Pere, em crida l’atenció el teu accent, d’on ets?
R. Jo sóc nascut a Reus, però els meus pares eren aragonesos, però van venir a viure a Reus a mitjans dels anys 40, tots els germans hem nascut aquí.

P. Des de quan vens a la Parròquia?
Doncs, des de tota la vida. Quan era petit vivia al carrer Ample i ara visc al carrer Bertran de Castellet. Excepte dos anys que vaig pertànyer a Sant Joan, la primera comunió la vaig fer allà, com també hi vaig fer de catequista, però la confirmació ja la vaig fer aquí.
Recordo que va ser quan tenia 10 o 11 anys, van organitzar la celebració expressament pels escolans (jo en aquell moment ho era) i un grup d’alumnes de la Presentació, per cert la confirmació la vaig fer vestit d’escolà amb sotana i roquet.

P. Quins serveis has desenvolupat i desenvolupes?
De petit vaig ser escolà de Mossèn Francesc Vila. Quan vaig començar les misses encara les deien en llatí, excepte l’homilia que era en català, el mossèn celebrava d’esquena als fidels. Després del Concili Vaticà II quan les misses ja es van celebrar de cara els fidels, mossèn Vila va idear i fer construir un altar provisional de fusta fins que no se’n va construir un de nou. Vaig col·laborar en el trasllat de l’església antiga a la nova.
Quan em vaig casar amb la Roser Barberà l’any 1984 vaig començar a fer catequesi. Durant l’època de Mossèn Eduard Arrufat i Mossèn Manuel Pascual vaig fer de Servidor de l’Eucaristia i des de l’època de Mossèn Eduard col·laboro amb la Veu de la Parròquia.

P. Pere, una persona com tu que pràcticament has estat tota la vida a la mateixa Parròquia, com la veus?
Com sempre, però diferent. Bé, el missatge sempre és el mateix, però la gent va canviant. Cada rector que ha anat passant ha tingut el seu estil i això ha fet que les coses fossin una mica diferents cada vegada, la nostra feina com a feligresos és seguir-los i adaptar-nos-hi.
Quan era petit, aquí a la Parròquia hi passàvem molt de temps, no només per a celebrar-hi la fe, sinó com un espai de lleure, jo he après a jugar a ping-pong o a jugar als escacs aquí.
Avui les coses han canviat molt, els nens, en general, només venen per a preparar-se per a rebre la 1a comunió i de joves pràcticament no n’hi ha, però sóc dels que pensa que no val la pena de desanimar-se, hem de treballar amb el que tenim, com a catequista que sóc la meva missió és plantar llavors. La meva esperança es fonamenta en una Església que existeix des de fa 2000 anys. Durant aquests dos mil·lennis moltes coses han caigut i moltes de noves s’han aixecat, però l’Església encara hi és i això és així perquè l’Esperit Sant la sosté.

Marta Bonet