dijous, 10 de juny de 2010

Entrevista a... Beatriz Calvo

“Veure els problemes que té la gent et fa més conscient de la realitat”

P.- Com va començar la seva vinculació a la nostra Parròquia?
R.- La meva vinculació, des que fa quaranta anys vaig venir a viure a Reus, al Barri Niloga, ha estat total. Aquí han batejat els meus fills i, el passat diumenge dia 16 de maig, va fer la Primera Comunió la meva neta Ariadna.

P.- I amb la Càritas Parroquial?
R.- Doncs aquesta relació va començar fa cinc anys, quan em vaig jubilar. Vaig sentir la necessitat que havia d’ajudar als altres d’alguna manera, si bé vaig tenir clar que ho volia fer des d’un àmbit diferent al de l’ensenyança a la que m’havia dedicat tants anys.

P.- Què li ha aportat personalment el ser voluntària de Càritas?
R.- Doncs la veritat és que ha estat molt enriquidor. Veus els problemes que té la gent i et fas més conscient de la realitat en la que vivim. Potser hauríem de pensar més sovint que som uns privilegiats. També, i no es pot negar, sempre sorgeixen decepcions i fracassos. Però bé, això, els voluntaris ja sabem que ho hem d’assumir.

P.- Quins canvis ha pogut observar en el perfil de l’usuari de Càritas?
R.- El perfil de l’usuari de la Parròquia de Crist Rei és majoritàriament del país. Actualment atenem trenta-dues famílies que sumen noranta-set persones en total. D’aquestes famílies, setze són d’aquí, cinc d’origen magrebí i onze provenen d’altres països diversos (sud-americans, de l’Àfrica negra, etc.)
Com que també col·laboro amb la Parròquia de la Puríssima Sang, puc dir que, en aquesta, els immigrants són els usuaris majoritaris.

P.- Quina és la seva tasca a Càritas? Qui més col·labora amb vostè?
R.- La Càritas Parroquial és la primera porta d’acolliment a l’usuari, si bé sempre estem sota la supervisió de la treballadora social. Actualment atenem a les famílies setmanalment, quinzenalment (la majoria) o mensualment, segons les necessitats i les característiques que presenten. A més, es prepara el seu paquet d’aliments que els hi és entregat cada dimecres a la seu de Càritas Interparroquial.
També col·labora amb mi una altra voluntària i un voluntari que s’encarrega de portar la comptabilitat de la Càritas Parroquial.

P.- Quina relació té amb la Parròquia com a Comunitat?
R.- Assisteixo a totes les celebracions litúrgiques i a les demés activitats que es programen com conferències, cursets o recessos, que m’és possible. No obstant, la dedicació a la Càritas Parroquial no es limita a un únic dia sinó que s’ha de portar un control continuat.

P.- I per acabar, què creu que li falta o que arreglaria de la nostra Parròquia?
R.- Crec que seria molt necessari que hi hagués gent jove que pogués prendre el relleu de les activitats que ara fem la gent gran, ja que pot haver moments en que les tasques normals de la Parròquia o, inclús de Càritas, puguin ser molt feixugues pels actuals voluntaris.