Els organistes ens els hauríem de mirar amb un gran respecte. Són els organistes de la nostra parròquia. Ells fan sonar l’instrument rei. Tots els sons que hi ha dins de la caixa de l’orgue per les seves mans es posen al servei de la celebració. Sostenen el cant, omplen el silenci i aquest esdevé pregària.
Les melodies els organistes les han de tocar amb el cor. Toquen per a Déu i això és sublim. La millor música és per al Rei, deia Sebastià Bach.
No han d’estar pendents de si ho fan bé o malament, perquè la gent que va a missa no els escolta en sí mateixos, sinó que els escolta en la mesura que els permet pregar, que se senten elevats i descobreixen per la música la bellesa de l’acció litúrgica. Ningú escolta l’orgue a missa com si l’escoltés en un concert. Si algú ho fa vol dir que no té el cor posat en el Senyor.
L’art del bon organista sap improvisar notes en el silenci que hi ha. L’art del bon organista sap tocar la dansa de l’ofertori que preludia la Presència del Senyor, absolutament adorable en l’Eucaristia.
Els ofertoris, fora del temps quaresmal, han de ser esplèndids, amb forte, joiosos. Mai la música de l’ofertori és intimista, és sempre joiosa. Es pròpiament el moment del petit concert a lloança del Senyor que ha donat l’Eucaristia a l’Església.
A la parròquia tenim bons organistes: la Consol, la Sílvia, la Montserrat, el Josep Enric. Són els millors perquè ho fan amb fidelitat i amor. Tan debò en tinguéssim més pel goig de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada