Era el Diumenge de Corpus i volia anar a la Processó de la Ciutat per acompanyar el Senyor. Però l’endemà s’examinava de la Selectivitat. I no se li acudeix altra cosa que anar a la Processó amb els apunts. I ja la veieu estudiant els apunts darrera el Sagrament en la interminable i calorosa processó del Corpus de Reus. Era així com ella adorava al Senyor. No digueu que no sigui bonica aquesta anècdota dels fills de Déu!


I aquesta setmana m’ha dit que ha tret de les millors notes de Catalunya, tant que haurà d’anar a Barcelona pels reconeixements deguts per les primeres autoritats acadèmiques del país. Vaig pensar: No m’estranya, estudiant amb el Senyor! Ah, si la coneguéssiu l’Anna és senzilla de cor i no té l’aire d’"empollona repel·lent". Simplement és una noia cristiana.
La felicitem. L’any vinent cursarà primer de medicina i els malalts que en el futur atendrà ja exulten de goig, encara que no la coneixen. També felicitem els seus pares. Si haguessin cent noies com a l’Anna a cada Parròquia de la ciutat serien el seu tresor. Però un tresor com ella val per mil. Els qui la coneixeu feliciteu-la.
Moltes felicitats, Anna!!
1 comentari:
Enhorabona, Anna!! T'ho mereixes!! ;-))
Publica un comentari a l'entrada