dimecres, 4 de juliol de 2012

Falset al cor i ple de l'alegria dels escolans de l'Arxidiòcesi




Cent vint-i-vuit nens i nenes de les nostres Parròquies. Els escolans de l’Arxidiòcesi, tot acompanyats de la bondat dels nostres mossens, ompliren d’alegria la Vila de Falset. Entre ells els nostres escolans de Crist Rei que tant ens ajuden i que saben ja tant de la litúrgia. Jocs, excursió a Sant Gregori, alegria, calor, piscina i Eucaristia... un dia ple de gràcia.

Venint de l'Ermita de Sant Gregori


La gimcana a manera de catequesi sobre la Missa


Falset és un poble i una parròquia que jo estimo molt, donat que en vaig ser rector en els anys de la meva joventut. Fou un dia bonic de molta alegria i molta esperança. A la tarda totes les campanes del gran campanar (té exactament quaranta metres d’altura) tocaven a festa. Les conec tant que en sé el so de cadascuna i sé quan toquen en la totalitat. Tocaven totes a l’Eucaristia, com si fos dia de la Festa Major. Se m’ompliren de llàgrimes els ulls car el seu so evocava dins meu tantíssims records!

Santa Maria de Falset, la Major, s’alegrava de la joia dels infants. A Ella vaig encomanar aquests infants i les nostres parròquies. El so de les campanes de Falset omple de goig al poble i se senten a tota la silenciosa vall, en la plàcida tarda.

Fotografia de tot el grup a la Parroquial de Santa Maria.
Els "nostres" són a dalt ben bé a la dreta de la imatge...
Ho farem una mica més gran... i... aquí els tenim!


El Sr. Arquebisbe presidia la celebració a la gran Església. La flor i la nata dels mossens joves del bisbat es desferen amb el seu treball per organitzar una trobada tant bonica. Déu meu! -Vaig pensar- quan nosaltres no hi siguem, aquests infants vindran a les nostres parròquies i seran els creients que ompliran les nostres assemblees parroquials. I qui sap si d’entre ells alguns seran cridats al ministeri sacerdotal. Jo n’estic segur. I el Senyor reserva ara els seus per regalar-los a l’Església demà. També cal felicitar al jove prevere, Mn.Simó Gras, Delegat de Vocacions, treballador infatigable, com el Capellà de la Ultima Cima. Sempre té temps i sempre està content.

La mulassa dels joves de la Parròquia dansà amb la inconfusible i entranyable la Jota de Falset. Entre els fidels del poble que ens acompanyaven hi havia les venerables germanes Carmelites Vedrunes. Tant falsetanes i tant bones religioses! Una comunitat que fa honor a Santa Joaquima de Vedruna i a la Benaurada Rosa de Falset. I que sé que són lectores del Blog de la nostra Parròquia; les saludo i ja saben que des de fa molts anys, cada dia, prego per elles, com elles ho fan per a mi.