Molts dies, en llevar-me, miro a través de la finestra i agraeixo la sort de poder veure els arbres que hi ha a la vorera del davant de casa. M’agrada! Són uns “arbres de ciutat”, però són també un trosset de natura, un regal de Déu... i me’n recordo d’una pregària de quan era petita... i la torno a dir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada