dijous, 21 de juny de 2012

Déu preparava en ell quelcom de grandiós.

Retrat autèntic de Sant Lluís d’infant


Sant Lluís Gonzaga, és el patró mundial del jovent catòlic. Fill primogènit del gran marquès de Castiglione de jove es va sentir inclinat a les armes, però se sent envaït per una gràcia molt gran del Cel des que va rebre la primera comunió.

Algunes vegades la llibertat de Déu omple de gràcia als infants. Des de petit que segueix arreu la cort del seu pare, el qual estava orgullosíssim del seu fill primogènit. El seu futur hagués estat formar part de la companyia militar, però d’ara vol entrar en una altra companyia, la de Jesús, fundada per Sant Ignasi i els primers companys. El seu pare s’hi resisteix gairebé fins a la violència. Es gairebé una guerra. No pot admetre que el seu fill hagi escollit aquest camí. Finalment el pare es rendeix i el beneeix.

De fet, no l’havia escollit ell, sinó que el Senyor escull aquest camí per ell. És el 2 de novembre de l’any 1585 que signa el document renunciant al marquesat a favor del seu germà Rodolf. Quan acaba de signar, es mira el seu germà i li diu: Qui és més feliç ara?

El mateix any entra al noviciat de Roma i els consols de Déu desapareixen; tota l’aridesa de la purificació espiritual se li fa present. Ell roman en la pregària prop del Sagrament. A la gran ciutat les epidèmies eren freqüents (Roma era una ciutat insalubre) Es fort i es lliura a la caritat. Comença animosament seus estudis teològics, els continua amb brillantor, i defensa les seves tesis amb tota la seguretat d'un futur mestre. Es tonsurat. La caritat l'inflama i universalitza la seva vida: viu amb Déu i amb els homes.


Pateix pels sofriments dels altres, sent la fam dels captaires, s'estremeix amb els que tremolen de l'esgarrifança de la pesta, demana almoina per als pobres i els malalts, vetlla al costat del llit dels empestats, i si es troba a la carrer un moribund, el posa sobre les seves espatlles i el porta a l'hospital amb amor. La febre i la fatiga acaben amb el seu cos, i cau també ferit pel contagi. Està tres mesos malalt. Escriu a la seva mare, Marta, i li demana la benedicció maternal. A la matinada del dia 21 de juny de l’any 1591, mor, en la plenitud de la seva bellesa espiritual, quan trepitjava els llindars de la joventut. Ha estat un màrtir de la caritat! Una vida madura de 23 anys i uns quants mesos en què l'àguila realitzava el seu vol més sublim, la més alta de les seves conquestes.

A la vida de Sant Lluís, amb només vint i tres anys, hi ha una intensitat. Aquesta és la paraula. Cal donar intensitat als nostres dies. I allò important no és viure molts o pocs anys, sinó la intensitat amb què vivim la vida.

La vida de Sant Lluís és com els primers compassos de la simfonia novena de Beethoven en què està preparant quelcom de grandiós. Allò que finalment ve. I que salta amb un himne etern i inacabable. L’himne a l’Alegria. L’alegria de Déu. Un himne a l’alegria de Déu.

Ah! se m’oblidava, Sant Lluís l’any 1581 va visitar Montserrat amb la cort del seu pare!

Novena simfonia de Beethoven