dilluns, 27 de març de 2017

Creu de Crist, de sang tenyida

El passat dia 20 de març, les parròquies de Reus van viure un esdeveniment que queda inscrit en la memòria eclesial de la ciutat. La Creu de Lampedusa va ser rebuda, amb les portes de la Prioral obertes de bat a bat. També, amb tot el cor dels creients que s’hi havia congregat.

La primera vista apostòlica de l’estimat Papa Francesc no va ser a les grans capitals d’Europa, sinó que va ser a un lloc del qual molts no en sabíem ni que existís: Lampedusa. La petita illa, al sud d’Itàlia, és lloc d’arribada de tantíssimes persones que fugen de la geografia de la guerra i de la fam. Enganyats per les màfies, molts no arriben al seu destí i vet aquí que el Mediterrà ha esdevingut cementiri per a centenars d’ells, també molts i molts infants. Amb les restes del naufragi d’una d’aquestes embarcacions, el Sant Pare va demanar que es fes una creu. Aquesta creu ha peregrinat per moltes diòcesis del món, esdevenint un símbol del sofriment dels pròfugs, refugiats i migrants.


Cantant l’himne de Quaresma la creu, portada per joves cristians, va ser rebuda i elevada al presbiteri de la Prioral. Un audiovisual ens colpí el cor i el feu estremir. La imatge del petit Aylan ens revingué a la memòria. Després, un jove de Reus, en Jordi Cervera, donà testimoni com a voluntari del que havia vist a les platges de Lesbos, acollint als refugiats de la interminable guerra de Síria.


Després, el mossèn de Crist Rei es feu portaveu de la predicació del Papa Francesc que tantíssimes vegades, des del dolor més profund, ha denunciat la situació dels refugiats com una vergonya de la humanitat.

La pregària va ser intensa i, després, amb un acte altament simbòlic, acompanyàrem, ben alta, la creu fins al temple de la Puríssima Sang, envoltada de les llànties que portàvem a les mans i amb un gran silenci.

La capella de la congregació cantà el Vexilla Regis (és històric perquè, des de fa segles, només es canta en Divendres Sant) i fou sublim el moment en que les dues creus s’ajuntaren per a significar que tot el dolor del món està contingut en el cor de Jesús crucificat a la creu.


El gran nombre d’assistents, amb un amor molt gran, vàrem venerar i besar la Creu de Lampedusa talment féssim un petó a qualsevol infant que arriba a les platges d’Europa i, en comptes de trobar portes obertes troba fronteres tancades.

L’acte va ser pregària viva, solidaritat del cor i un desig immens d’un món sense guerres en el qual cap persona sigui il·legal.


Un noi universitari va dir: “M’adono que, per damunt de tot, aquí hi ha un nom que gairebé no conec i que és el nom de Jesús”.

Escoltem aquesta bellíssima cançó en les veus dels germans Massegú que ens ajudarà a reflexionar sobre tot això. És una de les que es va escoltar de fons en l'audiovisual que es va passar a la Prioral.