Un dia de primavera, amb els ametllers florits, cendra beneïda i un desig enorme de celebrar la Pasqua dins nostre. Hem començat la Quaresma! Una fe sense vida és àrida, no té sentit i finalment és perd. Una vida sense fe és buida i finalment ja no té un sentit ple. Siguem deixebles missioners de Crist!
Els qui ja estem en Crist no ens hem de convertir de grans pecats que no fem, només podem avançar, avançar, per una ruta sense retorn perquè la meta és la gloriosa Trinitat. Avançar en la pregària i en l’adoració, avançar en la caritat, avançar en l’apostolat. Cada dia és pujar un esglaó més. Només es pot fer per amor a Crist, només l’amor de Crist acollit en el nostre cor –en el santuari íntim –ens pot fer avançar per aquest camí i obrir-nos als espais meravellosos de l’Esperit Sant. Són espais oberts, infinits. I cal fer-ho en el secret del cor, allà només el Pare n’és testimoni.
Coratge pels qui heu emprès el camí de la Quaresma. Coratge, valents. Que la Mare de Déu guardi els camins de la penitència quaresmal. Aquest matí –amb la sagrada comunió– hem entrat en comunió amb el Crist que, per nosaltres, fou temptat en el desert durant quaranta dies. Ell va vèncer per tots nosaltres, a l’avançada. Amb Ell nosaltres som vencedors. I recordeu-vos: la cendra és el que vol fer Déu amb els nostres pecats. Quina és la millor pregària? Sense dubte, la pregària del Senyor, les set invocacions del Pare nostre. Escoltem-les.
Durant la Quaresma, preguem una vegada al dia amb el Canon penitencial de Sant Efrem
Mestre i Senyor de la meva vida,
deslliureu-me
de l’esperit de la peresa,
de la tristesa i del descoratjament,
de la pròpia voluntat,
de les paraules vanes.
Però l’esperit de sobrietat,
d’humilitat,
de paciència
i d’amor,
atorgueu-lo al vostre(a) servent(a)
Oh Déu meu i rei meu,
feu que vegi els meus propis pecats
i que no judiqui el meu proïsme,
car vós sou beneït pels segles dels segles.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada