dissabte, 19 de desembre de 2015

El Nadal de l’Any de la Misericòrdia

La misericòrdia de Déu s’ha fet present a la terra. Aquests dies a la litúrgia cantem sovint: Senyor, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i doneu-nos la vostra salvació. La claror de la mirada de Déu resplendirà en els ulls de l’Infant Jesús. Amb Ell, Déu Pare ens mirarà. Això només ho pot fer Déu: Déu immens s’ha fet petit per enseyar-nos el camí de l’amor. La misericòrdia de Déu és expressió de la seva condescendència: ni ho esperàvem ni ens ho mereixíem i, tot i així, Déu ens estima en el Fill que ens ha estat donat.


El rebrem de Maria, la mare, que és una muntanya de tendresa. Ella que es capaç de canviar només amb la seva presència un estable (ja que no havien trobat lloc a l’hostal) en un estatge d’amor on els pobres (els pastors) trobaran el Messies. Ell, com sentirem diumenge a l’oda del profeta Miquees, es presentarà a fer de pastor, amb la majestat del seu Déu i amb la glòria del nom del Senyor, Ell serà la Pau.

La pau que els àngels anunciaren a la nit de Nadal, una pau que volem per a tots, els de prop i els de lluny. Una pau immenesa que voldríem per a tots els pobles de la terra, a les nostres famílies i en la intimitat del cor de cadascú. Per Nadal sabem que Déu és amb nosaltres, per sempre, que la seva misericòrdia sempre serà present i que els cristians no podem tenir psicologia d’orfes, perquè tenim una Mare, Maria.

Que la pregària del Pare nostre sigui un clam per la Pau que el Messies porta a la terra i un bàlsam de consol per tots els sofriments de la humanitat.