divendres, 14 de març de 2014

Benaurats els que ploren perquè seran consolats (a)

Si la primera benaurança era la pobresa del cor, aquesta és el segon graó per avançar en la vida espiritual. Si no hi ha sensibilitat al cor no és possible l'experiència transcendent.


Les llàgrimes sempre són una perfecció en la persona humana. La persona que plora no és una persona febla, sinó una persona que manifesta que té entranyes, que té compassió. És així que la persona pot plorar per ella mateixa, però també pels seus amics. Igualment, es pot plorar de goig i d'agraïment i són aquestes les llàgrimes més dolces.

Quan el Senyor proclama la benaurança dels qui ploren, afirma que tots sofriments dels homes són recollits en el cor de Déu. Així ho expressa el Salm 56.9 “ Tu portes el compte de la meva vida errant, en el teu odre reculls les meves llàgrimes”.

De fet, totes les llàgrimes de la humanitat van ser plorades per Jesús a l’Hort de Getsemaní. Cosa encara més increïble, Déu mateix és capaç de compadir-se dels patiments dels homes. La immutabilitat de l’Ésser Diví no és incompatible amb les seves entranyes de misericòrdia. No endebades el Déu del Nou Testament és el Déu-Amor i, quan els homes i les dones no troben cap consol amb els altres, sempre troben troben consol en la misericòrdia de Déu, que eixuga les llàgrimes en aquest món i en l’altre. Déu eixuga les llàgrimes a través dels cristians que hauríem de ser sensibles allà on detectem una punta de sofriment humà i Déu consola el cor de cadascú en la certesa que el seu amor és sempre amb nosaltres i mai ens deixarà. És per això que sempre és possible l’esperança.

Viure sense Déu és com viure davant d’un mur infranquejable; quan vivim en la Fe sempre podem salvar l’esperança.

Al Senyor no li agraden les persones que no reconeixen els seus errors ni les seves febleses. Els qui escoltaven Jesús quan proclamava les Benaurances eren homes i dones senzills i humils de cor que s'estremien de goig quan escoltaven les dolces paraules del Mestre: Que siguem com aquests.

Mireu aquest vídeo. És en anglès, ja us ho diem, però no hi fa res perquè només cal "mirar". És de la pel·lícula Jesús de Natzaret, el moment del Sermó de la Muntanya, quan Jesús proclama les Benaurances i després prega amb el Parenostre. Fixeu-vos en les expressions de la gent, en la mirada de Jesús... Quines escenes tan ben aconseguides. Ja sabem el què està dient ("Benaurats...") que aquestes imatges ens ajudin a interioritzar -ho.