diumenge, 8 de desembre de 2013

La nit de la Puríssima


María surt al bell encontre del poble sant que prepara el Nadal del Senyor. La Immaculada concepció de Maria és una obra bella de Déu que prepara l’adveniment del seu Fill a la terra. Immaculada calia que fos la que havia de ser la Mare del Fill de Déu. I el jove teòleg John Duns Scot ho explica amb un argument que queda sintetitzat per a la posteritat amb aquestes paraules: "Potuit, decuit, ergo fecit": Déu ho podia fer, era convenient que ho fes; per tant, ho va fer

Tota la gràcia de Crist que brolla de la seva creu va ser anticipada per a Maria, ella, la redimida abans d’hora i la «descomptada» de la Redempció. Com si hagués rebut el baptisme abans de la seva concepció. Maria apareix als ulls de l’Església plena de la bellesa de la gràcia. La bellesa mateixa, com una lluna plena, tota resplendent de sol. 


Els ulls de la Mare de Déu posats sobre nosaltres són els ulls de la pura innocència, gairebé la que no pot comprendre com no podem estimar més el Fill i la que roman incomprensible davant del pecat dels homes. Cal pregar a la Mare de Déu sentint aquesta mirada seva, la mirada de la mateixa innocència, de la gràcia desarmada.


Déu li havia reservat de ser la Mare del Fill i ella hauria de romandre enmig dels pecadors que crucificaven el Fill. Des de la seva Resurrecció ella roman en l'Església, roman entre nosaltres. I moltes vegades allò que no pot fer la predicació o el testimoni de l'Església, ho fa la intercessió de Maria. Ella sola pot vèncer la resistència de la gràcia i quantes vegades (nosaltres mateixos) hem anat a Jesús gràcies a la intercessió de Maria. Que ningú tingui basarda de pregar a la Mare de Déu. Com el vell pagès que porta el seu fill malalt a Maria i li diu «Aquí teniu el teu fill, mare, en teniu d’altres, no ve d’un, salveu el meu fill».

Joan Maragall té un dels més bells poemes de la Puríssima. A la ciutat no es veuen els estels, però que no es vegin els estels no vol dir que no hi siguin. I més enllà, Ella resplendeix. Fem que la Parròquia de Crist Rei sigui una comunitat de creients que viu la fe sota la mirada de la Mare de Déu.


Quin cel més blau aquesta nit!
sembla que es vegi l’infinit,
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l’infinit sense vels,
més enllà dels estels.

La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa,
que l’ànima s’encanta
enllà…

Aquesta nit és be una nit divina.
la puríssima, del cel
va baixant per el blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Deixem cantar el Pare nostre dins del nostre cor en aquest bell i insuperable cant, tant de bo el sentíism cantar com Maria el pregava. Devia pensar: «Es l’oració que el meu Fill va ensenyar a l’Església».