Era fill d’una família noble espanyola, va viure la seva joventut en un grau de benestar elevat, havia estudiat arquitectura a Madrid, i quan tenia 22 anys va quedar impressionat per una visita que va efectuar a la Abadia Trapense de San Isidro de Dueñas a Palència.
Perquè aquest jove aristòcrata, estudiant d’arquitectura, va pensar en la Trapa? Segons un germà de l’ordre, va conèixer el monestir a través del seu oncle i va quedar fortament impressionat al sentir com els monjos de la Trapa, en una tarda vespre qualsevol, amb motiu de les pregàries de Completes, entonaven la Salve Gregoriana i veient el contents i alegres que es mostraven els monjos de la comunitat.
Sense cap oposició dels seus pares, va ingressar el dia 15 de gener de 1934, a l’Abadia Cistercenca a l’edat de 23 anys, en plena crisi de la Segona República Espanyola. Tanmateix, a causa d’una malaltia greu, diabetes mellitus, rebel a tota teràpia, el germà Rafael no va poder professar com a Monjo Trapense, restant com a simple oblat o germà llec, morint a la infermeria del Monestir, després d’haver entrat i sortit de convent unes quatre vegades per buscar solució mèdica al seu mal.
Perquè està considerat un místic?. La mística és un estat de la persona que es dedica molt a Déu o a les coses espirituals. És un estat extraordinari de perfecció religiosa, que consisteix essencialment en una certa unió inefable de l’ànima amb Déu per l’amor i va acompanyada accidentalment de l’èxtasi i revelacions.
Són innombrables les cartes i els escrits d’aquest Sant místic. Es poden trobar en un ampli volum titulat “Obras completas del hermano Rafael” (editorial Monte Carmelo), també s’han publicat i han tingut un gran èxit els seus “dibuixos espirituals” que reflecteixen la seva ànima d’artista i són d’una profunditat mística digna de Sant Joan de la Creu.
El 27 de setembre de 1992, fou beatificat, i el dia 11 d’octubre de 2009 fou canonitzat i elevat als altars a la plaça de Sant Pere de Roma. A l’acte hi assistiren, entre d’altres, el doctor Bonifacio Medina i la seva senyora Consuelo Santamaría, feligresos de la nostra parròquia. És de destacar que el pare del Dr. Medina va conèixer de prop a la família Arnáiz, per tenir una casa a Villasandino (Burgos), tocant a la residència estival de la esmentada família, havent estat també un treballador qualificat dels seus pares.
Segons el Dr. Medina, el germà Rafael era una persona molt alegre, molt senzilla i que es va guanyar sempre la simpatia del poble on passava els estius amb la seva família.
Són innombrables els escrits que ha deixat aquest Sant, i com va dir el Papa Joan Pau II en la seva darrera visita a Santiago de Compostela, a una gran multitud de joves: “...la veritable felicitat no es pot confondre amb el plaer i aquella es troba en el lliurament d’un mateix al servei del pròxim”. El Sant Pare va proposar a tots els joves la imitació de la personalitat de Rafael Arnáiz, dient a més que la veritable saviesa consisteix en no cedir a la moda ni a les cultures transitòries, sinó anar amb decisió a la qüestió central de l’existència en busca de Déu.
Entre els molts escrits del germà Rafael, voldria destacar aquest, apropiat a la primavera: “yo veo a la creación muy hermosa; gozo con las almas de los hombres que aman a Dios... La vida no es triste cuando se posee a Dios... El sol brilla, me gustan las flores, los pájaros y los niños. Todo es un motivo de alabanza al Creador: las estrellas, la noche y los campos llenos de luz; y en una Trapa se goza de todo esto, porque todo eso le lleva a uno a Dios... El monje canta las maravillas del Creador. Es alegre y dichoso de ver la bondad de Dios reflejada en las criaturas”.
Tan de bo aquest Sant sigui per a tots nosaltres, i en especial pels joves d’avui, un model dels valors cristians de sempre.
En aquest vídeo, podreu veure més coses sobre la seva vida i pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada