dimarts, 4 de juny de 2013

El nostre funcionament econòmic

Mossèn, vostè, a qui preocupen tant els problemes socials, vol dir que el camí que ha emprès la Unió Europea és el que s’havia de seguir? No hi havia altra alternativa? 

Hi ha molt de sofriment en el nostre món. Això és el que pensem molts, i no sols persones cristianes que valorem la persona molt per damunt de les estructures, sinó fins i tot els economistes de molta vàlua que consideren totalment desencertat el camí seguit. Nosaltres ho tenim clar: No és l’home per a l’economia sinó l’economia per a l’home.


El que cal salvar, per damunt de tot, és l’home, tots els homes. Economistes de tanta importància com Stiglitz, Krugman, Blanchard i molts d’altres estan convençuts que l’austeritat imposada per Berlin i Brussel·les no generarà ni creixement ni confiança. Últimament sembla que el president de la Reserva Federal dels EUA també s’apunta a aquest grup, afirmant que “l’obsessió de la classe dirigent pel dèficit és un terrible error i que les retallades en la despesa pública en una economia deprimida és una gran equivocació. El consens equivocat de l’elit econòmica ens ha submergit en un pou econòmic del que no serà fàcil sortir”.

I nosaltres, què en pensem?

Mira, jo em fio molt dels articles que publica Cristianisme i Justícia denunciant la mala direcció que s’ha emprès i la manca de voluntat que hi ha per part dels dirigents econòmics que surten benefici-ats de la situació. Els mercats han imposat la llei, l’economia financera ha imposat les seves normes als go-verns, que s’han deixat seduir pel neoliberalisme que marca la pauta de la nostra economia. Durant els últims trenta anys, tant Europa com els EUA han estat testimonis d’un procés de generació de riquesa que ha fet més rics als rics i més pobres als pobres. S’ha donat una connivència fatal entre poder i economia, afavorint la desregulació econòmica i les pretensions de les finances.


Els partits polítics s’han beneficiat d’aquesta situació per la seva dependència dels poders econòmics i la política que en diuen de portes giratòries. Vol dir que, bona part dels governants o ex governants reben bons sous com a membres dels Consells d’Administració de les grans empreses.

Diu Óscar Mateos, en l’últim fulletó publicat per Cristianisme i Justícia “mentre una majoria de la població s’està empobrint a marxes forçades, una petita elit política s’ha beneficiat de privilegis i ha resultat totalment impune davant greus casos de corrupció o de mala gestió. Sota el discurs de ser creadors de riquesa han fonamentat un procés de desigualtat creixent i han contribuït a erosionar extraordinàriament el sentit de la democràcia”.


Al periòdic “Més Tarragona” del 26 d’abril sortia un enunciat que deia “Caixa-Bank en el primer trimestre de l’any ha guanyat 335 milions d’Euros” i a la pàgina següent “L’atur a les nostres com-arques està fregant el 30%”. Sembla que una cosa no lliga amb l’altra.

I, finalment, la pregunta de sempre, què es pot fer davant d’aquesta situació?

1.- Es tracta, d’entrada, de crear una nova elit política desmarcada dels poders financers, que agafi la batuta i planifiqui a consciència un futur diferent, sempre a partir de les necessitats més elementals dels homes.
2.- Propugnar un poder molt més gran que la ONU, que sigui molt més universal i més eficaç, com ho ha proposat el Papa repetidament; que no hi hagi vetos ni privilegis i que es puguin imposar lleis a nivell internacional a favor d’una ecologia natural i humana en tot el món, sobre tot tenint en compte que el 65% de les emissions de CO2 a l’espai provenen de Xina i els EUA.
3.- Establir un projecte europeu fonamentat en la solidaritat de tots els països que formen Europa. Sense això no podem parlar d’Unió Europea. Cal que Europa deixi de ser víctima de la doctrina neoliberal i del domini d’uns països sobre uns altres.
4.- A nivell estatal, establir nous consensos i prioritats que es generin des de baix i no siguin imposats per la força de les últimes instàncies polítiques. És hora de pensar en un nou contracte social que dibuixi per al nostre país un nou model d’economia, fonamentat sobre un esperit de justícia i de fraternitat. Cada vegada són més els que sospiren per un nou plantejament econòmic.
Mn. Ricard Cabré
Llicenciat en Teologia Social