dissabte, 15 de juny de 2013

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (3)


Cal  dur a terme les obres de l'Església, tot i que algunes són una mica complicades. Però això s'ha de fer amb el cor de la pobresa, no amb el cor d'un inversor o un negociant.

Tot és gràcia. Tot. ¿I quins són les senyals que un apòstol viu la gratuïtat? N'hi ha molts, però en destaquen dos: En primer lloc, la pobresa: L'anunci de l'Evangeli ha d'anar pel camí de la pobresa. El testimoni d'aquesta pobresa. No tinc riquesa, la meva riquesa és aquest regal que he rebut de Déu, aquesta gratuïtat: aquesta és la nostra riquesa.

L'Església no és una ONG, és una cosa més important, que neix com a resultat d'aquesta gratuïtat rebuda i anunciada. La pobresa és un dels signes d'aquesta gratuïtat. Un altre signe és la capacitat de lloança. Quan un apòstol no viu aquesta gratuïtat, perd la capacitat de lloar al Senyor, perquè lloar és essencialment gratuït, no és una pregària per demanar, és una pregària per elogiar, lloar.

Aquests dos són, doncs, els senyals de l’apòstol que viu aquesta gratuïtat: la pobresa i la capacitat de lloar el Senyor. I quan trobem apòstols que volen fer una Església rica i una Església sense la gratuïtat de la lloança, llavors, l’Església envelleix, l’Església es converteix en una ONG, l’Església no té vida.


(Homilia del dia 11 de juny del 2013, a Santa Marta)