dimarts, 22 de setembre de 2020

La vida després de la Pandèmia (IV) Llibre del Papa Francesc.- Capítol 3r.

 3.- COM UNA NOVA FLAMA

(Missatge Urbi et orbi.- Pasqua 2020. Basílica Vaticana, 12 d’abril de 2020)[1]

Avui ressona en tot el món l’anunci de l’Església: “Jesucrist ha ressuscitat! Veritablement, ha ressuscitat! La notícia encén una flama en la nit d’un món aclaparat per la pandèmia.

És un altre “contagi” que es transmet de cor a cor, és el contagi de l’esperança. Però no es tracta d’una fórmula màgica que fa desaparèixer els problemes sinó la victòria de l’amor sobre l’arrel del mal. Una victòria que obre un camí en el abisme transformant el mal en bé, signe distintiu del poder de Déu.

El Ressuscitat és el mateix que el Crucificat i, per tant, porta en el seu cos gloriós, totes les nafres de les ferides que, ara, s’han convertit en llumeneres d’esperança. Per això dirigim a Ell la mirada, perquè guareixi les ferides de la humanitat desolada. Pensem en tots els afectats directament pel coronavirus: els malalts, els que han mort, les famílies que els ploren. Que el Senyor de la vida aculli al seu Regne als difunts i doni consol i esperança als que encara estan passant la prova. Que concedeixi també consol als que es troben en condicions d’especial vulnerabilitat com també als qui treballen en centres de salut o viuen en casernes y en presons.

Aquesta malaltia ens està privant dels afectes i, també, de la possibilitat de recórrer personalment al consol que brota dels sagraments,[2] però el Senyor no ens ha deixat sols. Si estem units en la pregària podem estar segurs que ell ens protegeix amb la seva mà.

El Sant Pare prega una vegada més per totes les persones que treballen, al límit de les seves forces, en hospitals, serveis essencials, etc.

Però, a més de la salut, aquest és un temps de preocupació per un futur que es presenta incert, pel treball que corre el risc de perdre’s i per totes les conseqüències que la crisi porta. Anima a tots els qui tenen responsabilitats polítiques a treballar activament en favor del bé comú dels ciutadans, perquè tots puguin tenir una vida digna.

Aquest no és el temps de la indiferència: És el món sencer el què pateix i ha d’estar unit per afrontar la pandèmia. Que Jesús ressuscitat concedeixi esperança als pobres, als pròfugs, als que no tenen on viure. Procurem que no els faltin ni els bens de primera necessitat ni els medicaments i, sobre tot, la possibilitat d’una adequada assistència sanitària. Que es relaxin les sancions internacionals als països afectats i es redueixi o, fins i tot, s’eximeixi del tot el pagament del deute que pesa sobre els més pobres

Aquest no és el temps de l’egoisme: El desafiament que afrontem no fa distinció de persones. Europa va poder ressorgir després de la Segona Guerra Mundial gràcies al’esperit de solidaritat. Que avui no perdin l’ocasió de demostrar, una vegada més aquesta solidaritat, fins i tot utilitzant solucions innovadores. És l’única alternativa a l’egoisme.

Aquest no és el temps de la divisió: Que Crist il·lumini aquells qui tenen responsabilitats en els conflictes i que es pugui arribar a un alto al foc global i immediat a tots els racons del món. No és aquest el moment de seguir fabricant i venent armes, gastant unes quantitats de diners que podrien ser utilitzades en salvar vides.

Aquest no és temps per a l’oblit: Que la crisi del coronavirus no faci que deixem de banda tantes altres situacions d’emergència que comporten el patiment de moltes persones, les crisis humanitàries, els refugiats i desplaçats, els migrants, molts d’ells infants, que sobreviuen en condicions insuportables.


Acaba el Sant Pare dient que hauríem de suprimir per sempre les paraules indiferència, egoisme, divisió i oblit. Que Jesús, que ha vençut la mort, dissipi les nostres boires i ens condueixi dins el seu dia gloriós que no te fi


[1] N.A.: Cada any, després de la Missa de la Pasqua de Resurrecció el Sant Pare, des del balcó del Vaticà, fa un missatge Urbi et orbi (a la ciutat -Roma- i a tot el món) i després dóna una benedicció especial que comporta indulgència plenària.

[2] N.A,: Es refereix al fet que es va haver de tancar les esglésies per evitar contagis, amb la qual cosa, la gent no podia assistir a Missa ni a rebre altres sagraments, com la confessió. A les Parròquies es van  suspendre les Primeres Comunions, casaments, etc.

Cap comentari: