dimecres, 2 de setembre de 2020

La vida després de la Pandèmia. Llibre del Papa Francesc (I.- Introducció)

LA VIDA DESPRÉS DE LA PANDÈMIA 
Papa Francesc 
Prefaci pel Cardenal Michael Czerny
SJ Libreria Editrice Vaticana, Any 2020. 65 pàgines. 

No ens trobem davant d’un llibre escrit com a tal, com un únic text, sinó que es tracta d’una sèrie d’escrits del Papa Francesc que, elaborats per a diferents ocasions, (homilies, jornades de pregària, cartes, etc.) coincideixen temporalment amb el moment històric de la pandèmia i el conseqüent confinament. El cardenal Czerny ha seleccionat els textos i els tracta com si fossin un conjunt, analitzant el pensament del Sant Pare a través d’ells. 


S’ha de dir que tan sols llegint el prefaci fet pel Cardenal Czerny ja tindríem una molt bona idea del pensament del Papa sobre la situació actual. És un prefaci llarg i ben explicat. Els textos seleccionats per a configurar el llibre són vuit i, temporalment, van des del 27 de març fins al 22 d’abril d’enguany. En ells podem veure dos objectius: suggerir una direcció per reconstruir un món millor que el que tenim i sembrar esperança basant-se en la fe. 

En tot el llibre s’observa un desig d’animar la humanitat dient que s’han d’aprofitar aquestes circumstàncies tan dolentes que estem vivint per treure’n alguna cosa bona. El virus ens amenaça a tots i, per tant, el món que volem construir també ha de ser pensat entre tots. El Papa desafia a cada persona -sense importar que sigui molt rica o molt pobre- a tenir la gosadia d’obrar el bé. Una invitació a caps d’Estat i de Govern, a tots els qui tenen autoritat i responsabilitat, als qui posseeixen el poder econòmic a treballar activament en favor del bé comú. Una alternativa és l’egoisme i la temptació de tornar al passat, oblidant a qui s’ha quedat enrere. Ara seria el moment en que tot això ens fes una bona sotragada interior i que tothom es reconegués part d’una mateixa família, eliminant les desigualtats que fan malbé la salut de tota la humanitat. 


Hem fallat en la nostra responsabilitat de guardians de la terra. L’hem contaminat i saquejat posant en perill la nostra pròpia vida. Ara, amb la pandèmia, experimentem la nostra interconnexió i vulnerabilitat. Gran part de la humanitat ha respost amb solidaritat. És a les nostres mans traduir aquestes actituds en una conversió permanent. Ha arribat el moment de reflexionar sobre les activitats econòmiques i el treball. Per què no passem a quelcom millor? Per què seguir amb la destrucció de la selva tropical? Per què reprendre la indústria armamentística?

El Papa està preocupat per la hipocresia de certes personalitats polítiques que parlen d’afrontar la crisi i, mentrestant, fabriquen armes. Necessitem “armes” diferents, començant per equipaments complets per a les clíniques i hospitals de tot el món. La pandèmia ha demostrat que l’assistència sanitària és fonamental però, malgrat això, en molts països és un sector ignorat, una feina pesada i mal pagada. 


Hem de pensar en com n’ha de ser de difícil el confinament per a persones amb treballs poc o gens protegits que no tenen salaris per a resistir en aquests moments. S’ha de ser valent i experimentar nous camins i solucions. Canviar les industries actuals, reconèixer el treball informal, reforçar el treball sanitari són temes que són ara a l’agenda pública. Esperem que els governs comprenguin que ni els Estats ni els mercats han de ser el centre sinó que el què importa són les persones, les comunitats, els pobles i que s’han d’unir per a curar, cuidar i compartir. Tots hi estem implicats. La nostra vida després de la pandèmia no ha de ser una rèplica del què era abans. Siguem misericordiosos amb els que són més dèbils. Tan sols així reconstruirem un món nou. El model actual és insostenible. Una nova era de solidaritat ha de posar tots els éssers humans en el mateix pla de dignitat i cada persona ha d’assumir la seva responsabilitat per que tothom pugui prosperar. 


La pregària és fonamental per a redirigir la nostra mirada a l’esperança. Pregar significa: 
- Escoltar, deixar que el que estem vivint ens afecti. 
- Reconèixer que no som autosuficients i encomanar-nos a Déu. 
- Contemplar el Cos del Senyor per absorbir la seva forma d’obrar, dialogar amb Ell. 
- Aprendre de Jesús a agafar la nostra creu i abraçar també els patiments de molts. 
- Imitar-lo en la nostra fragilitat per què, per la nostra debilitat, la salvació entri en el món. 
- Mirar a Maria i demanar-li que ens ensenyi a dir “sí” generosament.

La pregària es converteix en la via per a descobrir com ser deixebles i missioners avui, encarnant l’amor incondicional per a tot ésser humà i per a totes les criatures. L’escolta, la contemplació i la pregària són part integrant de la lluita contra les desigualtats i les exclusions, i a favor de les alternatives que sostinguin la vida.


Continuarà amb un nou "post" per a cada capítol del llibre.

Cap comentari: