diumenge, 10 d’agost de 2014

Jesús és el nom més dolç (Comentant l'Avemaria.- 6)

Jessuà, així sona en arameu el nom de Jesús. Així l’amoixava Maria, així el cridava als carrers de Natzaret. El nom dolcíssim de Jesús, als llavis i al cor. Els cristians des d’antic ens agrada de repetir una i altra vegada: Jesús, Fill de Déu viu, tingueu pietat de nosaltres.


Però els noms de Jesús a la Sagrada Escriptura esdevenen una magrana desgranada i Jesús porta tants noms, multiplicats per l’amor de l’Església al seu Senyor, i Ell és: «el Crist», «el Senyor», el «Fill de Déu», «l’Espòs», el «Rei», «el Qui és», «l’Ungit», el «Fill de l’Home», l’«Alfa i la Omega», el Sant, el «Jutge de vius i de morts», el «Cap de l’Església», però és també «el Sacerdot d’una nova aliança», el «Pontífex entre el cel i la terra», el «Servidor», «l’Enmanuel, Déu amb nosaltres» però és també «l’Anyell de la nova Pasqua», el «Primogènit d’entre els morts», el «Germà gran», «l’Amic», el mateix «Camí, la Veritat, la Vida, el «Pa viu baixat del cel, la «Pedra angular» i la «Clau de volta», el «Cep», la «Llum del món», la «Resurrecció», el «Bon Pastor» i la «Porta» ... el «Mestre», la «Paraula», el «Sembrador»... «Fill de David»...

Tots aquests noms expressen la identitat i la missió del Fill de Maria. De tal manera que Ell és una mina d’or que, com més la fendeixes, més or trobes. Tots el noms de convergeixen i parteixen d’aquell infant que Maria portà a les entranyes i que fou elevat a la creu. I que un cop ressuscitat ens convoca com Església. Els cristians sabem que el Regne de Déu ve sense fer soroll i estimant el món i pregant esperem el seu retorn gloriós.

Escoltem ara l’Ave Maria en arameu, la llengua que parlaven Jesús i Maria.