Jesús és el fruit beneït. Portava la sang de Maria i fou alletat amb la seva llet. Fa pensar en el cant de les nostres parròquies:
«Paraula que no essent paraula vana,
és carn de nostra carn, i sang de sang,
i plora amb plor d'infant i és veu humana:
pastat del nostre fang».
Amb aquesta expressió la pregària mariana esdevé cristològica. La benedicció de Maria esdevé la benedicció del «fruit de les seves entranyes». La lloança de Maria esdevé la lloança del Fill. Ells dos quedaran vinculats per sempre en el temps i en l’eternitat. Maria sempre serà en l’Església la «Mare del Fill». Per això «totes les generacions l’anomenaran benaurada». És fruit de les seves entranyes virginals, però és fruit de la seva fe i de la seva obediència a la Paraula de Déu.
No hi ha criatura més maca ni més preciosa que Jesús. Ell és bell en el seu naixement, bell quan predicava l’Evangeli, bell quan era flagel·lat, bell quan era coronat d’espines, bell quan era elevat a la creu. «Ell és el més bell dels fills dels homes». És la bellesa de l’Amor. Només aquesta bellesa salvarà el món. En aquest món on hi ha tant de sofriment i d’injustícia, on tants innocents sofreixen, només UNA ONADA D’AMOR EL SALVARÀ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada