Crist ha ressuscitat, al·leluia. Crist ho és Tot per a nosaltres!!
Aquesta nit dues persones adultes han estat batejades a la nostra parròquia i han rebut per primera vegada el Cos de Crist. Ha estat una alegria molt gran. Immensa.
Germans estimats, Bona Pasqua!
Queridos hermanos y hermanas de las Iglesias de Latino- América y del Caribe, Feliz Pascua!!
Querida família de Rumanía: Paște fericit!
Happy Easter to all the visitors of our blog who are in other countries of the world!
De l’Homilia del nostre mossèn a la nit de Pasqua de l’any 2013.
La resurrecció de Crist és una nova creació. Encara més esplèndida que la primera. Es la humanitat que ha entrat en una nova dimensió. Com si l’univers s'hagués fet més gran, en una perspectiva d’eternitat i de transcendència. Per Crist l’home ha entrat dins de Déu.
La bellíssima litúrgia de la nit de Pasqua n’és un himne i una proclamació. I justament perquè és una nova creació, llegim el relat de la primera creació. Que n’és de gran saber que no som fruit d’una evolució sinó d’una creació.
Però l’univers no és res si ho comparem amb la meravella de cada persona. Cadascú de nosaltres és fruit del pensament de Déu. La història de la salvació és la manifestació de Déu Amor, doncs Déu no es va retirar del big bang original, sinó que ve a buscar-nos quan les tenebres i tota forma de mal fan malbé aquesta creació.
I la resposta de Déu, sorprenent, és la creu del seu Fill. Davant del mal només hi ha la resposta de l’amor. I només l’amor pot salvar el món. La resurrecció de Crist és la punta de fuga a la transposició més alta. Una transposició que busca la quinta superior fins a l’Infinit. Com si la melodia ja no es pogués sostenir en sí mateixa.
De tota la simbòlica de la nit de Pasqua escullo el foc i la llum. El foc destrueix el mal, desfà les tenebres, però la llum escalfa i obre els camins, vull dir que els il·lumina. La columna de cera, l’elogi del qual hem cantat en el Pregó de la Pasqua, esdevé el símbol més gran de la llum de Crist que il·lumina, que es comunica, que creix sense disminuir. I la llum que portem a les mans és la llum o la presència que portem dins del cor com a cristians. I la bondat del Papa Francesc ha fet una interpretació bellíssima de les paraules de l’Apocalipsi: Mira sóc a la porta del teu cor i truco, obre la porta. El Senyor no truca des de fora, sinó des de dins. I ens diu obre la porta i obre’t, obre’t als altres, estima, prega.
I això com ho podem saber? Només d’una manera, volent-ho viure. Ser cristià és haver trobat una Persona, que és el Crist. No he estat jo que he trobat la Veritat, sinó que la Veritat m’ha trobat a mi. I ha pres possessió de mi. I si algú no pot creure que no s’amoïni gaire, el do de la fe li vindrà si cerca Déu sincerament. No està a les nostres mans fer venir la fe a ningú, és un do del cel. Déu no condemna ningú, estima tothom. I hem de respectar als no creients.
Des de la Il·lustració podem caure en el parany de pensar què la tècnica ho pot resoldre tot, ho pot il·luminar tot. Una metàfora del que estic dient és que l’home pot crear i il•luminar les seves ciutats però aquesta il·luminació no li permet de veure que existeixen les estrelles! Sense la llum divina es confon el bé i el mal. I es poden crear els ídols que esclavitzen les persones.
I tota aquesta gràcia arriba a nosaltres pel baptisme i per la professió de fe, com una mena d’aqüeducte. Com un tram d’aigua dels grans rius que desemboquen a l’oceà de la Trinitat. I vet aquí que vosaltres, tu N. i tu N. esdevindreu unes criatures noves pel sagrament primer i us incorporareu a Crist encara íntimament en el sagrament de l’Eucaristia.
Germans, Crist ha ressuscitat!! No us deixeu prendre la fe i l’esperança. Com us deia ahir: No fem obres de cristià, siguem cristians. Sigueu-ho! I, com ens ha dit el Papa Francesc, siguem un poble que estima i que serveix. Crec que en aquesta Europa secularitzada els cristians esdevindran minories, però minories actives i absolutament autèntiques. La Llum es propaga per sí mateixa, com el bé, la veritat i la bellesa. I no us avergonyiu mai de la santa mare Església. Mai. Que diguin el que vulguin. No hi ha cap associació que faci més per la societat en un temps de recessió econòmica com el que viu ara el nostre país que els serveis assistencials de l’Església Catòlica. I això no és mèrit nostre, ho hem après del Senyor i és pel seu Esperit d’amor que ho fem. I, finalment, tinguem present que la relació amb Jesús és de cor a cor, tal com ens va dir el Bisbe Torres i Bages.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada