divendres, 1 de març de 2013

La teva humilitat t'ha fet el més gran, estimat Papa Benet XVI


Quan ahir el Papa deixava la ciutat del Vaticà i se’n volava en l’helicòpter vers la residència de Castel Gandolfo, les campanes de la Basílica de Sant Pere, unides a totes les campanes de la ciutat de Roma voltejaren. I del cor dels creients, que estimem l’Església es feia present una immensa acció de gràcies per Aquell qui, fins ara, ha ocupat la Càtedra de Pere. Com un immens Te Deum que s’anava desgranant fins arribar a aquell moment en què l’antic himne d’Acció de gràcies diu:

Senyor, salveu el vostre poble i beneïu la vostra heretat.
Sigueu el seu pastor, preneu-lo sempre als vostres braços.

Quina impressió més gran i inoblidable el veure els seus col·laboradors amb llàgrimes als ulls acomiadant-se d'aquest home que ha servit l’Església des del lloc més alt. Quina impressió més intensa sentir el Sant Pare que des de Castel Gandolfo deia les darreres paraules com a Bisbe de l’Església universal: «Des d'ara ja no sóc pontífex, des d’ara sóc un peregrí que empren el darrer tram de camí en aquesta terra». I donava humilment la seva última benedicció. I després s’ocultava per a l’Església amb la mateixa humilitat amb què s’havia presentat.


El sol caient de la tarda, el bellíssim tramonto romà, feia d'or la seva sotana blanca. Ha deixat a l’Església el testimoni de la seva bondat i humilitat. Amb els pocs anys que ha estat de Papa ha guanyat el cor de l’Església i de tants homes de bona voluntat. Humilment ha predicat la Veritat de Crist a tot arreu i la primacia de la gràcia. Amb fermesa i molta pregària ha governat l’Església i per a ell «sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots els tresors d'Egipte» que diu la carta als Hebreus (cf. 11.26)

I ha deixat a l’Església la seva saviesa, consignada en les obres, en les seves encícliques, catequesi i homilies. En els grans discursos històrics que el feien mestre de la humanitat, predicador de la pau, reivindicador dels més pobres. Teòleg de la Litúrgia i de la Caritat, apassionat en el diàleg entre raó i i fe. Si l’home i les societats només es queden en la Llei del diner (poder econòmic) perdem en humanitat. Aquest era un dels grans principis del seu Magisteri.

Ell s’endinsarà en el silenci. Ja no és Pere, però és el sacerdot que oferirà cada dia la Santa Eucaristia per la glòria de Déu i pel bé de la seva santa Església. Tot plegat, el dia del seu acomiadament, tinc la impressió de què no hem estat a l’altura d'ell  Que no hem captat la profunditat del seu magisteri i de totes les seves exigències. Que hem estat superficials judicant-lo. Que Déu ens ho perdoni si ha estat així.

La Guàrdia Suïssa tanca les portes de la residència de Castel Gandolfo

Ara ell ja no és Papa i les portes de la seva nova residència s’han tancat. I Ell gairebé se n'ha anat amb el seu misteri, gairebé com un enigma. Només els sants poden comprendre aquest darrer silenci. Un silenci que fa encara més eloqüent la seva predicació. Un silenci que fecundarà amb la pregària tot el que ell ha ensenyat a l’Església, a manera del gra de blat que ha de morir per donar fruit. Sí, amb ell ens sentíem segurs. Ell donava pau, confiava en el Crist i no tenia por de res. La seva fe era serena.

La nostra Parròquia de Crist Rei dóna gràcies al Pare del Cel pel seu ministeri i, des del nostre blog, li volem dedicar aquest vídeo amb l’himne “The Lord bless you and keep you” (Que el Senyor et beneeixi i et guardi) del compositor Peter Christian Lutkin (1858-1931) en la interpretació de The Cambridge Singers, sota la direcció del seu fundador, John Rutter.


Aquest himne és una adaptació de Nombres 6:24-26

“Que el Senyor
et beneeixi i et guardi.
Que et faci veure
la claror de la seva mirada
i s'apiadi de tu.
Que fixi damunt teu
la seva mirada
i et doni la pau.”

Ara només toca una cosa, pregar amb ardor i fervor, pel nou Papa que vindrà. En plena penitència quaresmal preguem per l’Església. Diguem freqüentment aquests dies: Maria, Mare de l’Església, pregueu per nosaltres.