dijous, 4 d’abril de 2013

Per que ens estranyem?

Ahir, durant l’Audiència General a la Plaça de Sant Pere, el Papa Francesc ens sorprengué de nou amb un gest entranyable: Va baixar del jeep i s’inclinà a signar la cama enguixada d’una nena. Ens imaginem que el goig de la noia i dels seus pares fou gran i romandrà sempre a la seva memòria. La fotografia que posem ha donat la volta al món.



Pensem que, si bé és veritat que aquests gestos del bon Papa Francesc ens sorprenen, de cap manera ens haurien d’estranyar; recordem que el mateix Crist, Fill de Déu, el dia abans de la seva mort, en aquell sopar de la Pasqua, el primer que feu va ser agenollar-se, inclinar-se i rentar els peus dels seus deixebles. Si ho va fer el Fill de Déu, com no ho hauria de fer el successor de Pere?

De la mateixa manera, tampoc se'ns ha de fer estrany aquest gest ja que és un Bisbe d’aquell que va dir “Deixeu que els infants vinguin a mi perquè d’ells és el Regne dels Cels”

Aquests gestos del Sant Pare són una gran encíclica en la qual ens ensenya un estil pastoral nou: Humilitat, senzillesa, caritat feta detall i una gran confiança en el Pare del Cel. Aquestes són les categories que marcaran l’estil del nou Papa, que esperem que s'encomanin tota l'Església.



Gràcies, Papa Francesc per aquests detalls tan entranyables, són flors de Pasqua, no endebades vas escollir el nom del pobrissó d’Assís.

I així, pensant en aquesta espontaneïtat del Papa, i relacionant-ho amb el nom que ha triat, us convidem a veure i escoltar aquesta cançó, que segur que us agradarà.


Per cert, aquest vídeo comença amb un pensament d'Albert Einstein que diu així: “There are two ways to live your life. One is as though nothing is a miracle. The other is as though everything is a miracle.” i que, traduint al català, podríem dir: "Hi ha dues formes de viure la vida. Una es pensar que res és un miracle. L'altre és creure que tot és un miracle."