L’home que no és capaç d’obri-se a la transcendència i recercar el Déu vivent és com una àliga que es negués a aixecar el vol i travessar els cels infinits, on tot és claredat, llibertat i altura. El cor de la persona es capaç d’obrir-se a Déu, i la raó és capaç de superar-se a sí mateixa i il·luminada per la fe elevar-se vers l’Infinit. I l’eternitat no és allò que està més enllà del temps, sinó allò que conté i suporta el temps. Benaurats els qui ploren perquè seran consolats. Seran o són? La certesa absoluta de què seran consolats esdevé ja consol en la vida present. La persona no és teixit, òrgans, és esperit en el món. La pregunta que els homes a través de la història fan sobre la transcendència, aquesta inquietud sempre present, és la prova més alta de l’esperit humà. Capaç d’obrir-se a la revelació del Déu vivent. Els cristians són els homes que ajudats per la gràcia han desplegat les ales, de la pregària i de la caritat, per emprendre el vol, un vol infinit, vers el Déu vivent. Els cristians són aquells que han escoltat la crida misteriosa de la fe i senten dins seu aquesta benaurada inquietud que els fa mirar totes les coses sota la mirada de l’eternitat divina, malgrat els dubtes i la tenebra. No poden resistir-se a no elevar-se. Senten la Veu que els crida. Irresistible. Més enllà d’ells mateixos. Una Veu, que és el mateix Crist, en la llibertat gloriosa de la seva Resurrecció. Despleguem, dons, les ales i elevem-nos.
2 comentaris:
Crec que es podria fer la possibilitat de tindre els escrits en llengua espanyola. Per aquells que la utilitzen habitualment i també pels hispanoamericans. Gràcies.
Despleguem-nos, elevem-nos i amb la gràcia de nostre Senyor Jesucrist fem que s'elevin com àguiles els notres germans, amics, etc. Vivim amb Déu i en Déu, amb la seva gràcia, que rebem a través del Sacraments, de TOTS, els Sacraments. Cristians les 24 hores del día, 365 dies l'any.
Publica un comentari a l'entrada