dissabte, 3 de maig de 2014

Deu vos salve, Maria (Comentant l'Avemaria.- I)


És la salutació de l'àngel. Maria vivia tant en Déu que no quedà sorpresa de la presència de l'àngel que la saludava. En l'original grec es diu «alegra't, Maria». És Déu mateix que la saludava així per boca de l'àngel. Calia que Maria s'omplís d'alegria, no per a ella només, sinó per a nosaltres. De fet, l'àngel no calia que cerqués molt per trobar a la noia de Natzaret, l'única plena de gràcia.

La saludava Déu, però, de fet, la saludava el cel i la terra. La saludava tota la humanitat des d'Adam, una humanitat necessitada de la salvació; la saludava tot Israel, des d'Abraham, perquè finalment la promesa de Déu es compliria. La saludaven els pobres de totes les generacions. La saludava tota l'Església tant la del cel com la de la terra. Aquesta salutació representa una delicadesa de Déu vers Maria, una humil delicadesa Com quan trobem una persona que no coneixem i tenim la delicadesa de saludar-la.

La Paraula de l'àngel és Maria són les primeres paraules de Déu en la Nova Aliança, abans que el Verb s'encarnés. Aquestes paraules Χαίρε, κεχαριτωμένη (alegra't, plena de gràcia) estan tretes de Lc 1:28, obren el Nou Testament. Aquí comença la gran teodramàtica. Es un bell i delicat començament. La vida de Jesús comença amb aquesta salutació a la noia de Natzaret.

Vet aquí que la pregària mariana reprèn una i altra vegada (generacions i generacions de cristians) la salutació de l'àngel. Cada generació cristiana saluda a Maria, cada cristià saluda a Maria. L'Ave Maria representa com una mena respir de la humanitat i també una mena de sospir vers el Cel. 

Sentiu ara aquesta cançó amb la lletra de Mn. Cinto Verdaguer i el beat màrtir Anselm Rodomilans (+1936). És única per la seva bellesa i netedat tant de la lletra, com de la música, com una regalada primavera.