dimecres, 30 d’octubre de 2013

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (8)


Seguim llegint i reflexionant els ensenyaments del Sant Pare. Avui, dos nous fragments:

Catequesi del papa Francesc durant l’audiència general a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, 9 d’octubre de 2013

"L’Església és catòlica, perquè és la “Casa de l’harmonia” on unitat i diversitat saben conjugar-se alhora per ser riquesa. Pensem en la imatge de la simfonia, que vol dir acord, harmonia, diferents instruments sonen alhora; cadascun manté el seu timbre inconfusible i les seves característiques de so s’acorden en una cosa comuna. (...) És una imatge bonica que ens diu que l’Església és com una gran orquestra on hi ha varitat. (...) I aquesta és la cosa maca de l’Església: cadascú porta el que li és propi, el que Déu li ha donat, per enriquir els altres. I entre els components hi ha aquesta diversitat, però és una diversitat que no entra en conflicte, no es contraposa; és una varietat que es deixa fondre en harmonia per l’Esperit Sant, és Ell el veritable ‘Mestre’, Ell mateix és harmonia.


I ara demanem-nos: en les nostres comunitats vivim l’harmonia o ens barallem entre nosaltres? En la meva comunitat parroquial, en el meu moviment, on jo formo part de l’Església, hi ha xerrameca? Si hi ha xerrameca no hi ha harmonia, sinó lluita. I això no és Església. L’Església és l’harmonia de tots.

Acceptem l’altre, acceptem que hi hagi una justa varietat, que l’altre sigui diferent, que l’altre pensi d’una manera o una altra (en la mateixa fe es pot pensar de manera diferent), o tendim a uniformar-ho tot? La uniformitat mata la vida. La vida de l’Església és varietat, i quan volem uniformar-ho tot matem els dons de l’Esperit Sant. Preguem a l’Esperit Sant, que és precisament l’autor d’aquesta unitat en la varietat d’aquesta harmonia, perquè ens faci cada cop més ‘catòlics’, és a dir en questa Església que és catòlica i universal! Gràcies”.


Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta, 24 d’octubre de 2013

“Hem estat ‘re-fets’ en Crist! El que ha fet Crist en nosaltres és una ‘re-creació’: la sang de Crist ens ha re-creat. És una segona creació! (...) després d’aquesta re-creació hem de fer l’esforç de encaminar-nos cap a la justícia, la santificació. Feu servir aquesta paraula: santedat. Tots nosaltres hem estat batejats: en aquell moment, els nostres pares –nosaltres érem petits- en nom nostre, van proclamar l’acte de fe: ‘Crec en Jesucrist, que ens ha perdonat els pecats’. Crec en Jesucrist!”.

Aquesta fe en Jesucrist “hem de resumir-la” i “portar-la endavant amb la nostra manera de viure”. I ha afegit: “viure com a cristià és portar endavant aquesta fe en Crist, aquesta re-creació”. I amb la fe, tirar endavant les “obres per a la santificació”. Hem de tirar endavant “la primera santificació que tots nosaltres hem rebut en el baptisme”.