divendres, 4 d’octubre de 2013

Aquesta és la gran icona dels màrtirs del segle XX, tant de l’Orient com a Occident.


A la terra, al centre, està representat el lager, com una gran basílica de filferro, el lloc més alt de pregària i d’unitat de les Esglésies d’Orient i d’Occident.

Sota, una ciutat amb els murs destrossats representa la fractura de la cohabitació: són molts els testimonis de la fe recordats, des dels armenis als cristians d'Argèlia, Índia, Líban.

En una església dessacralitzada són assassinats homes i dones mentre preguen: la figura central és un sacerdot albanès, assassinat per haver batejat un nen, mentre que, per la porta de la ciutat, surten aquells que han mort a causa de caminades extenuants, com els armenis.

Sota, a l’esquerra, es recorda l’Església Ortodoxa rusa, a través del lager i de les illes Solovki; a la dreta les Esglésies d’Occident: entre altres, monsenyor Romero i el pare Puglisi.

Pujant a la dreta: els màrtirs viuen avui la passió de Crist. L’injust procés (i la memòria principal és la del bisbe anglicà ugandès Luwum); la tortura i l’escarni, l’execució de la condemna a mort. Entre els morts per l’espasa els seminaristes hutus i tutsis que a Buta, a Burundi, varen ser assassinats perquè no van voler separar-se i el pare Alexander ‘Men. Entre els afusellats, el patriarca dels coptes d’Etiòpia, Abuna Petros, els màrtirs d’Espanya i Mèxic i Zeferino, el màrtir gitano assassinat durant la guerra civil espanyola.

Pujant a l’esquerra: les obres dels màrtirs. La pregària: en la foscor de la presó de Romania catòlics, ortodoxes i baptistes es divideixen la Bíblia per poder aprendre-se-la de memòria i així poder-la recitar els uns als altres. Un home sol a la cel·la recorda als presoners de Xina. La caritat: Maximiliano Kolbe i, amb ell, els que han donat la vida pels malalts, pels afamats i els que han acollit als enemics. La comunicació de l’Evangeli, finalment, recorda a tots els missioners assassinats a cada continent.