dimecres, 14 de març de 2012

El valor de les coses senzilles de cada dia

“Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà” (1Jn 4, 21)

A casa els meus avis hi tenien una placa amb una dita de Rabindranath Tagore, encara ara recordo què hi posava: no ploris perquè no veus el sol, les llagrimes no et deixaran veure les estrelles. Quanta raó hi ha en aquestes paraules! Quantes vegades ens hem ressentit de no obtindre alguna cosa que ambicionàvem, no cal a nivell material, tant podria ser intel·lectual o bé espiritual. Cap de nosaltres és igual, ni cap de nosaltres te les mateixes capacitats, però sempre ens comparem amb els altres, ja va bé tenir referents per a intentar ser millors, però no sempre som capaços d’assolir aquelles fites que ens havíem marcat, això a part de causar frustració fa que moltes vegades no ens fixem en les petites coses de cada dia i són les petites coses de cada dia pel que hem de donar gràcies a Déu. N’hi ha tantes!


Aquí van alguns exemples:

Ara que ja comença a clarejar més d’hora, començar a sentir cantar els ocells. Ja es comença a intuir la primavera! Els ametllers ja estan florits.

Veure com una mare acarona el seu nadó. Veure uns nens com juguen.


Arribar a la feina i desitjar-se bon dia amb els companys. Compartir l’estona del cafè amb una colla. Passejar amb els amics.

Al tornar a casa, escoltar a la família.

Abans d’anar a dormir una mica de pregària.


Totes aquestes coses que són tan rutinàries i que moltes vegades no els donem cap valor, en tenen molt més del que ens pensem, perquè són la porta d’entrada cap a l’altre. El tracte amable dels uns cap a els altres facilita les relacions, les fa més fàcils.

Tal com diu Sant Pau als Filipencs: “Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop” (Fl 4, 5)