dimarts, 27 de març de 2012

19.463 euros multiplicats a l’Infinit.

Aquesta quantitat és la que va sortir de la Parròquia de Crist Rei durant l’any 2011 i que ha estat destinada a diverses necessitats caritatives: ja sigui al Tercer Món, a l’obra missionera de l’Església i a Càritas. Aquesta quantitat de diners és significativa, no tant per la quantitat, certament elevada si es considera les persones que anem a l’Església, sinó també perquè el perfil de fidels de la nostra parròquia és gent d’economia mitjana. Jo conec persones que cada setmana fan petits estalvis per ajudar a les necessitats i col·laborar amb les Col·lectes extraordinàries.

Imatge treta de Google


No té sentit que el mossèn us doni les gràcies, perquè només Déu recompensa en aquest món i en l’altre la nostra generositat i sempre serà veritat les paraules del Senyor: Que vegin les vostres obres i lloïn el Pare del cel! Alerta, que lloïn al Pare del cel, no a nosaltres, que simplement hem fet el que havíem de fer. Molt sovint l’Església és criticada en els mitjans de comunicació, però mai es parla de la fidelitat incansable de la solidaritat de tants creients que per amor a Déu són capaços de donar. Quina institució de la nostra societat és capaç de fer-ho amb tanta fidelitat com ho fa l’Església Catòlica?

Però Quaresma em fa dir que hi ha un altre nivell de solidaritat. No es tracta d’una solidaritat externa (com exercida de lluny i al marge), sinó que es tractaria de posar el concepte de solidaritat com a categoria en l’exercici de la política i de la gestió social. Com una categoria, absolutament necessària, en un temps de crisi. La raó econòmica (fer diners per a fer diners) ha de ser substituïda per la raó ètica. Això és assegurar que a ningú falti el treball, la llum, el pa de cada dia, la calefacció, l’aigua... i que els països pobres del tercer món no siguin víctimes de la espoliació. Cal tenir aquesta esperança i cal treballar-ho i divulgar-ho. Encara que el fet d’alguns polítics imputats per casos de corrupció, tant d’esquerres com de dretes, fa que dubtem de què la classe política estigui a l’altura per resoldre els problemes socials.

Imatge treta de Google


Us ho dic en una paraula, que no tinc més espai: si la societat no adquireix el valor de la solidaritat com a categoria política, la situació social esdevindrà per sí mateixa insostenible i la confrontació social, fins i tot violenta, pot ser realment un fet. La Quaresma, com ens ha dit el Papa, no és tan sols un camí espiritual, sinó un camí per treballar per la solidaritat a tots els nivells. Els cristians n’hauríem de ser pioners. I de fet, en molts àmbits, ho som.

Una de les prestatgeries de Càritas a la nostra Parròquia