dissabte, 14 de gener de 2012

Homilia del dia de la solemnitat de la Mare de Déu i de començament de l'any nou.

El Senyor ens salva del temps que passa i no torna.

Germans estimats en el Senyor. Avui, per damunt de tot, és una festa de Maria, a la qual la fe de l’Església, a tot arreu i sempre, dóna el títol de Maria, MARE DE DÉU. Ella és veritablement la Mare de Déu, perquè ha donat llet i sang al Fill estimat del Pare, el qual és Déu veritable, nascut del Déu veritable, engendrat no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare, pel qual totes les coses foren creades.

Avui és com si l’Església no pogués marxar de prop del bressol de Jesús sense aixecar els ulls i contemplar els ulls de la Mare. Mare del Crist i, per tant , Mare nostre. Es a Maria que deixem totes les pregàries perquè ella, com un encenser d’or, les faci pujar totes al Crist, a qui estimem tant, Senyor i Redemptor nostre.

Mare de Déu pregant. (Datada entre 1640 i 1650)
Giovanni Battista Salvi da Sassoferrato (1609-1685)


En la segona lectura hem escoltat que, quan arribà la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona (...) Ell ha entrat en el nostre temps i l’ha redimit. I es així que el cristià no queda angoixat pel temps que passa i que no torna. Sinó que sap que el seu temps, (i el temps del món) va cap a Déu, cap a la Plenitud, cap al Regne. Es un temps que no es perd, sinó que va cap a Déu. I per això ens hem de desitjar que cada any sigui millor que l’any passat. Per dues raons: primer, perquè no passarà res que Déu no permeti; i segon, perquè el seu amor mai ens deixarà i aquesta és la nostra confiança.

Que tingui un millor any el Papa Benet que amb tanta saviesa ha presidit la litúrgia de Nadal; també el nostre Arquebisbe; la nostra parròquia estimada de Crist Rei, tant estimada; que els qui cerquen treball en trobin; que els ancians sentin l’escalf de persones que els estimin; que les nostre famílies visquin unides amb un gran amor; que els drets dels pobres i dels pobles del tercer món siguin reivindicats; que les nostres parròquies siguin aixopluc pels pobres, que hi hagi pau a tota la terra i unió a les santes esglésies de Crist, que les esglésies de l’orient cristià no visquin sota la por de la persecució, que la vida sigui respectada, que les autoritats del país i de la ciutat es dediquin al bé de tots ... aquests són els desigs que podríem allargar fins a l’infinit, com el cor que estima a tothom...

Que el l’any 2012 així un any ple de benedicció. Pau a tots.