Les Felicitacions de Nadal arriben aquest cap de setmana!!

El passat dia 14 us anunciàvem en aquest mateix blog que aquest any tindrem a la venda a la Parròquia unes Felicitacions de Nadal molt especials. Es tracta de poder fer arribar a les missions, a Ruanda, un bon donatiu.


Les postals són fetes a mà, una a una. Retallades, dibuixades, pintades a l’aquarel·la. Pas a pas, amb moltes hores de dedicació. Cada una d’elles és un petit quadre amb el que podreu felicitar les festes a les vostres persones més estimades.

Perquè veieu una part del procediment d’elaboració, totalment artesà, us mostrem alguns vídeos.

Així, de forma individual, s’han anat fent totes, amb el procediment de dibuix amb pinzellades de color. Després van sobre fons de cartolina verda o vermella i amb una franja brillant.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!!

L'equip de Càritas de la Parròquia ens informa:

Des de la nostra Parròquia atenem 54 families (132 persones grans, 44 petites i 8 nadons) amb lots de menjar, seguint l’esperit de Jesús, quan -en la multiplicació dels pans i dels peixos- diu: “Doneu-los de menjar vosaltres mateixos” (Mt. 14 -16-17). Els deixebles disposaven només de cinc pans i dos peixos. Les Càritas parroquials administren i reparteixen els aliments que proporcionen institucions com el Banc dels Aliments de Reus i la Comunitat Europea i la feligresia en general que respon a les crides concretes que es van fent.

Cada dimarts al matí, persones voluntàries de la parròquia i que col·laboren en el servei de Càritas, van a “carregar” al Banc dels Aliments. Aquesta institució rep les donacions que fan les diferents botigues i centres comercials de Reus, de productes propers a la seva caducitat. Habitualment, ens proporcionen:
Fruita de temporada, llet, farina, rebosteria, ous (ocasionalment), pa, salses diverses, llegums diverses cuites (en llauna de conserva), així com aliments de festes puntuals (torrons de Nadal, per exemple).

Amb una periodicitat trimestral la Comunitat Europea envia directament als locals de la parròquia uns 3.500 quilos d’aliments, principalment pasta de sopa (fideus, macarrons, espaguetis) i cremes de verdures, llet (en bricks), llet i papilles per a nadons, galetes, arròs, derivats làctics (natilles, formatge…), llaunes de tomàquet i cola-cao.

Però, com podeu suposar, tot i ser molt el que rebem i repartim, sempre tenim necessitats que requereixen de la vostra col·laboració directe, mitjançant les crides i campanyes que fem des de la parròquia (Nadal, Setmana Santa…) i també a través del panell informatiu del vestíbul on s’hi fan constar les necessitats més urgents.

Ara mateix necessitem també:

- Productes d’higiene personal com sabó, gels de bany o xampú.
- Aliments com sucre i, molt important, oli.


Que, com a la multiplicació dels pans i dels peixos, puguem donar de menjar a tothom i en quedin satisfets.

Comencem a parlar de l'Advent?

Hola, amics! Aquesta aportació és de discurs teològic... i pels qui agrada la teologia... no us amoïneu.

Després de la festassa de Crist Rei i el bell concert del grup CTF, ara cal que ens posem a preparar el Nadal. Amb la il·lusió renovada dels infants de Déu. Només de pensar que ve Nadal ja fa alegria... i, enmig, la festa de la Immaculada, el primer do. Ànim! Visqueu cada dia com un regal que Déu us fa i regaleu-vos als altres. Que aquesta és la felicitat cristiana.


EL TRIPLE ADVENIMENT DEL SENYOR

Advent. La fe és una llàntia, que portem al cor i a les mans, per traspassar la nit de la vida i el seu bosc, fins a la claredat del dia de la Resurrecció. I amb aquesta llum reconeixem, no sense estupor, el Crist que ve a nosaltres.

Qui no ho sap que advent, ve de adventus, que vol dir adveniment? Es l’adveniment del Senyor al món i a nosaltres. I Jesús, Senyor nostre, és aquell que, perquè ha vingut, és el que vindrà, i el qui ve constantment, en la gràcia dels seus sagraments i en els germans. Es el seu triple adveniment! I me’n vaig alegrar que el Papa Benet en el seu llibre "Llum del món" recuperés la vella teologia de l’Advent cristià, des de Sant Bernat.

Crist va venir en la claredat tant dolça de la nit de Nadal per la qual varem saber la distinció de les Persones en la Trinitat, (revelant així el seu ser amor) i Déu en ell, en Jesús, va prendre un nom nou, és Emmanuel. Déu amb nosaltres per sempre.

I d’ençà de la nit de Nadal, Déu ja no pot retrobar l’esclat de la seva pròpia glòria sense la humanitat, que Ell ha assumit, salva i redimeix en el seu Fill. I Jesús glorificat és el que vindrà en la glòria del seu Regne, quan posarà en mans del Pare l’obra de la seva salvació; però, en el temps de l’Esperit i de l’Església, és el qui ve secreta i delicadament a nosaltres i surt al nostre encontre en la Presència real de l’Eucaristia, però també en el rostre del malalt, del pobre i de l’estranger, i del vexat per la vida.

Cal portar aquesta Llum a les mans i al cor per a reconèixer-lo. I cal ser dels humils i senzills del cor per a descobrir la seva Presència. I cal la pregària com obertura de la llibertat creada al Misteri íntim de Déu, car és propi de Déu voler revelar-se íntimament al cor de l’home. I l’Església en aquest temps d’Advent es fixa en el dit de Sant Joan, que diu: «Aquest és el Messies», i es fixa també en l’actitud, disponibilitat pura, de la Santa Maria, que diu: «Faci’s en mi, la teva voluntat».

I la vida de l’Església se situa en aquest temps d’Advent en el qual creix la pregària, quasi dramàtica, del nostre temps: Veni, Domine! Veniu, Senyor Jesús, tot us espera i d’esperança viu! La humanitat o accepta a Déu o ha de resignar-se a abandonar-se a sí mateixa. I l’Església o acull el Misteri del Verb, i fer-ne vida de la seva vida, o mor amb les seves pròpies paraules, ja sense vida, ni capaç de transmetre res de la Bona Nova. Simplement perquè ja no té la vida del Crist ni la seva gràcia.

El Verb de Déu s’ha encarnat, és un fet, (factum est) No és opinió o teoria, és esdeveniment. Un esdeveniment que compromet a Déu des de la seva absoluta llibertat, i que ens compromet també a nosaltres. Aquesta és la única veritat sobre la qual reposen totes les veritats cristianes. I com a Veritat és digne d’adoració i de l’adhesió de la fe, tot lliurant-li la vida en la caritat i en l’esperança. Si hom creu realment que la Paraula de Déu s’ha encarnat, necessariament la seva vida canvia. I, d’ençà de l’encarnació del Verb, la gràcia de Déu en Crist és aquí, oferta, donada, gratuïta, disponible, sense per què, sense fons, només per a ser acollida. Es això el que celebrem per Nadal i nosaltres també, en aquest hivern, de la vida del món i de l’Església, ens preparem per escoltar la més inaudita nova: «La Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres» I en aquest nosaltres hi ha cadascuna de les nostres existències.

Cal portar la llum de la fe, als ulls, al cor. Per traspassar la nit, fins a l’albada. Deixem que aquesta llum, esdevinguda claredat pura en el cor de la nit de Nadal, ens il·lumini.

Rafael Serra. Professor de Dogmàtica.

Banc d'Aliments.- "El gran recapte 2011"

Els propers dies 25 i 26 de novembre el Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona, que té la seu a Reus, porta a terme la campanya “El gran recapte 2011” que recollirà aportacions a través de diferents supermercats de la ciutat.


Podreu fer allí les vostres aportacions.

Si, a més, voleu col·laborar com a voluntaris per ajudar en la recollida, caldrà que esteu presents a la porta del supermercat que us vagi millor (de la llista que hem posat), una estona del divendres dia 25 (a la tarda) o del dissabte dia 26 (matí i tarda). Es lliurarà unes bosses perquè la gent hi posi els aliments i les posarem en caixes (que passaran a recollir del Banc dels Aliments).

Si us hi voleu apuntar heu d'enviar un e-correu a bancreus@yahoo.es i donar aquestes
dades:

- Nom i Cognoms, telèfon i correu electrònic
- Lloc on us va bé anar i l'horari que voleu cobrir (podeu triar-ne un o més)

També podeu trucar al Banc dels aliments, telèfon 977.75.74.44. Moltes gràcies.

FRANGES HORÀRIES:

Divendres, 25 de 14:30 a 18:00
Divendres, 25 de 18:00 a 21:30
Dissabte, 26 de 9:00 a 13:00
Dissabte, 26 de 13:00 a 17:00
Dissabte, 26 de 17:00 a 21:00

Concert del grup Canta la Teva Fe a la nostra Parròquia

Ahir, festivitat de Crist Rei de l'Univers, a dos quarts de set de la tarda, va tenir lloc a la nostra Parròquia un concert del Grup Canta la Teva Fe.



En realitat va ser una magnífica fusió de concert i de pregària, ja que cada cançó anava precedida d'una reflexió que preparava a escoltar amb atenció el missatge de les lletres dels temes que es van interpretar. Lletres que, a més, s'anaven projectant perquè tothom les pogués seguir amb facilitat.



Va ser una magnífica idea que l'acte es programés a "dalt" l'església i no a la Sala Mn. Josep Torres, que és més petita, ja que la resposta de la gent va ser boníssima i, ni el fet que fos jornada electoral, ni les males previsions meteorològiques van espantar ningú, per tant, persones de totes les edats van omplir completament l'església.



Us deixo fotos i vídeos en els que podreu veure una cançó sencera (Hem vist al Senyor) i fragments d'algunes altres. Disculpeu que els vídeos no tenen la qualitat que el concert mereixeria, però si serveixen per recordar una mica la tarda tan maca que vàrem viure ahir, ja estarà bé.

Llum de les nacions (fragment)

Hem vist al Senyor (cançó sencera)

Amb tu, Maria (petit fragment)

Aquí em tens (fragment)

Joiosa festa de Crist Rei de l'Univers

Preneu possessió del Regne que el Pare us ha preparat
des del començament del món

Quin goig, Déu meu, sentir aquestes paraules!!
Es el Regne que el Senyor amb la seva creu ens ha preparat
i que ja és nostre.
Només cal que en prenguem possessió.
Jesús, germà dels pobres.
Jesús, company nostre.
Christus Rex noster.
Victoriós des de la Creu.
Sou Rei perquè sou el qui heu estimat més.
I nosaltres som reis amb tu i per tu.
Nosaltres que des del baptisme hem rebut la investidura reial.
Sou el centre i la plenitud
i tot convergeix en tu
que teniu la plenitud del tot
des de l’alfa i des de l’omega de l’Univers.
Des del començament fins al centre
i des del final fins al centre.
I el CENTRE ets tu,
elevant-ho TOT
cap al Pare
en l’abraçada de l’Esperit Sant.
en la glòria de la teva creu
en la perpendicularitat,
quasi abrupta
i inesperada
de la teva vivificant
RESURRECCIÓ
que marca l’altitud i la profunditat
la llargària i l’amplària
del teu gran amor.
Oh Jesús nostre,
sempre més estimat.

Meryem ana.- La casa de la Mare de Déu

Salve Montserratina.
(La podeu anar escoltant mentre llegiu el text i mireu les imatges.)

Dimarts, 1 de novembre de 2011, festivitat de Tots Sants, sóc a Turquia. Al matí hem visitat l’antiga ciutat d’Efes, després de dinar pugem a l’autocar per enfilar-nos cap a la muntanya on hi ha la casa de la Mare de Déu, un indret anomenat “Meryem ana”. L’autocar puja per una carretera costeruda i estreta, a baix hi queden les ruïnes d’Efes just al costat del poble de Selçuk. La vegetació va canviant, tot és més frondós.


El guia ens explica l’origen de la tradició: Una monja mística alemanya, Anne Catherine Emmerich que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX, va tenir un seguit de visions que van ser recollides per escrit pel poeta Brentano. En una d’elles descrivia el lloc on la Mare de Déu havia passat els últims anys de la seva vida. Es tractava d’una casa que hauria construït Sant Joan per a ella i que es trobava a tres hores de la ciutat d’Efes. Al cap dels anys, a finals del segle XIX aquests textos van servir per a descobrir una casa en ruïnes que estudis arqueològics posteriors van determinar que era del segle primer.

D’altra banda, antigament hi havia hagut la tradició entre els descendents de l’antiga comunitat cristiana d’Efes de peregrinar a aquest indret cada 15 d’agost. La caseta es va reconstruir i es va convertir en capella. Cada diumenge hi celebren una missa.


Finalment arribem, l’autocar aparca i baixem. A l’entrada hi ha un cartell que adverteix que estem en un lloc de pregària i per tant es demana silenci i una vestimenta adequada. Seguim el camí, finalment arribem a la capella, només podem fer fotografies a fora.



De mica en mica i en silenci hi anem entrant, és una capella molt petitona, a l’altar hi ha la imatge de la Mare de Déu, a les tovalles que hi ha damunt l’altar hi ha brodat el Pare Nostre en turc. La gent s’atura a pregar, emocionada jo també hi faig la meva. A la sortida en unes vitrines hi ha exposats els regals que van fer els dos últims Papes, Joan Pau II i Benet XVI. Faig un donatiu i agafo dues candeles, una la deixo encesa a fora en nom de la nostra comunitat i totes les persones que estimo i l’altra la prenc amb mi cap a Reus. Abans que jo n’han encès una parella de filipins.

Passejo en silenci, el temps i l’entorn hi conviden. Penso en Maria i em ve a la memòria el passatge de Lluc: "Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava" (Lc 2,19) Quants records! Anunciació, naixement, vida i predicació, mort i resurrecció del Senyor Jesús, Pentecosta i naixement de les primeres comunitats cristianes, Maria és el testimoni principal de tots aquests esdeveniments.




Baixo a la font, que segons la tradició raja aigua miraculosa. Passo per un mur on hi ha milers i milers de papers amb intencions i pregàries de gent que ha passat per aquí abans que jo.

S’acaba la visita, pugem a l’autocar. Mentre anem baixant recordo un versicle del Salm 131:

"Jo em mantinc en pau,
tinc l’ànima serena.
Com un nen a la falda de la mare,
Així se sent la meva ànima"
(Sl 131,2)

Aquesta és la sensació que vaig tenir després de visitar Meryem Ana.

Fotos 1, 2, 5 i 6: Marta Bonet.
Fotos 3 i 4: de Google

Diumenge XXXII.- Cal comprar el bitllet

Diumenge 32 del Temps Ordinari. Cicle A.

Hem escoltat la paràbola de les deu verges. Es una paràbola famosa de Jesús. Ens ve a dir que hem d’estar sempre preparats per quan vingui Nostre Senyor. La mort és alhora la cosa més incerta i la més certa. Però no cal pensar en la mort, sinó que hem de pensar en la vida. I en la vida cristiana, una existència que és en la nit de la fe, el Senyor ve sempre a nosaltres, en la seva gràcia donada en la pregària i en els esdeveniments.

La paràbola de les deu verges reflecteix la litúrgia de la Nit de Pasqua, quan se sent la veu que diu: L’Espòs és aquí. Ha ressuscitat. Viu per sempre. I nosaltres cal que portem la llàntia encesa de la fe, de l’esperança i de la caritat resplendent de llum. A les mans, al cor. Es així que sortim a l’encontre del Crist que ve a nosaltres, fins al darrer encontre que serà la mort.


Però l’oli amb el qual proveïm de llum aquestes llànties no pot ser altre que la pregària. Es aquesta la que té la virtut de fer que la llàntia sigui sempre encesa, i fa també que no s’extingeixi, quan està a punt d’apagar-se. I fins i tot de tornar-la a encendre.

La pregària és un do de Déu. Forma part de la naturalesa de la vida cristiana, car el cristià és sempre un home de desig, que té el desig de Déu al fons de les seves entranyes, gairebé un enyoradís de la seva Presència, Així ho expressa el Salm d’avui; Vós, Senyor, sou el meu Déu, jo us cerco, tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com una terra eixuta, sense una gota d’aigua.

També fa gràcia en aquest Evangeli que, quan les verges imprudents i bledes no tenen oli i en demanen a les altres, aquestes les responen quasi despectivament. El Senyor ens ve a dir que la fe en Déu, l’esperança en Déu i l’amor a Déu és intransferible. Que podem pregar per un altre, però que no podem creure per un altre. Si val l’exemple és com anar a Barcelona en tren i no comprar el bitllet. Això és: cal comprar el bitllet. Però l’exemple no és del tot vàlid, perquè hi ha un altre tema, però no l’explico perquè és massa complicat. Ja ho faré un altre dia, només dir-vos simplement que és el Crist el qui ha comprat el bitllet per tots nosaltres. I si no el tenim ell ens el dóna. Penseu-ho.

Crist encara neix pobre

El proper mes de desembre podreu comprar a la Parròquia unes felicitacions de Nadal especials.

La idea és poder fer arribar un bon donatiu a les Missions de Kampanga (Ruanda) on el missioner català, Josep Cabayol, porta trenta-tres anys treballant amb gran entusiasme.



Les targetes són fetes una a una, totalment a mà, amb el procediment de dibuix senzill i pinzellades de color a l’aquarel·la, n’hi haurà sobre fons de cartolina verda o vermella i una franja brillant.

Diumenge XXXI.- Guardeu-me en pau en els vostres braços, Senyor.

Diumenge 31 del Temps Ordinari. Cicle A.

Si fos anticlerical, cosa que no està bé de tirar pedres sobre el propi sostre, faria servir el text de l’Evangeli que avui hem llegit “compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan”.

Però de fet, la incoherència entre el dir i el fer forma part de la condició cristiana, que és una història de gràcia i de pecat. I de fet, només de Nostre Senyor Jesucrist es pot dir que és l’únic que va dir i que va fer; Ell que des de la càtedra, no de Moisès, sinó de la seva creu va donar la vida per nosaltres. Ell, que a la creu viu la plenitud de la coherència entre el dir i el fer.

El discurs de Jesús contra els fariseus ens alerta de què entre cristians no hi ha d’haver una ombra de mentida i que no hi ha res que impedeixi més l’adveniment del Regne de Déu aquí a la terra que anteposar la nostra pròpia glòria a la glòria de Crist, que és la glòria de la seva creu.

El Senyor ens ha dit també que “vosaltres tots sou germans”. Germans en la mateixa condició, d’homes i dones febles, que cada dia assagen de seguir el Crist, demanant l’ajut del Senyor i confiant en els altres.


Però la perla de la litúrgia de la Paraula d’avui és el Salm que diu així: "Em mantinc en una pau tranquil·la com un nen a la falda de la mare". La imatge no pot ser ni més alta ni més suggestiva. Que n’és de gran pensar que l’actitud de fons de la nostra vida és aquesta confiança infinita de pensar que tot allò que és nostre, i tot allò que estimem, està a la falda de Déu i per tant, sempre és possible la pau. La dolça pau dels fills de Déu. Comparable als fons de les aigües del mar; al de fora pot aixecar-se grans onades, però en el més fons les aigües són tranqui-les.

Preguem sovint amb aquest salm i diguem sovint: Guardeu-me en pau en els vostres braços, Senyor.

Canta la teva Fe

El grup Canta la teva Fe, format per joves músics del nostre bisbat -un dels quals de la nostra parròquia- durà a terme una actuació de caràcter acústic i de pregària a la nostra parròquia per celebrar la festa de Crist Rei.

El grup s’ha consolidat amb l'edició del seu segon CD titulat “de la ciutat estel” i ha dut a terme concerts en diversos llocs de tot Catalunya. La qualitat i força de les seves cançons i lletres és notòria i es presenta amarada de fe.

Serà el dia de Crist Rei, diumenge 20 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda.

Hi sou convidats!!

URGENT: Càritas necessita

Us comuniquem que necessitem urgentment roba de nadó, així com un llitet, cotxet, banyera i qualsevol cosa que pugui necessitar un recent nascut.

Moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració!!