dimarts, 15 de novembre de 2011

Diumenge XXXII.- Cal comprar el bitllet

Diumenge 32 del Temps Ordinari. Cicle A.

Hem escoltat la paràbola de les deu verges. Es una paràbola famosa de Jesús. Ens ve a dir que hem d’estar sempre preparats per quan vingui Nostre Senyor. La mort és alhora la cosa més incerta i la més certa. Però no cal pensar en la mort, sinó que hem de pensar en la vida. I en la vida cristiana, una existència que és en la nit de la fe, el Senyor ve sempre a nosaltres, en la seva gràcia donada en la pregària i en els esdeveniments.

La paràbola de les deu verges reflecteix la litúrgia de la Nit de Pasqua, quan se sent la veu que diu: L’Espòs és aquí. Ha ressuscitat. Viu per sempre. I nosaltres cal que portem la llàntia encesa de la fe, de l’esperança i de la caritat resplendent de llum. A les mans, al cor. Es així que sortim a l’encontre del Crist que ve a nosaltres, fins al darrer encontre que serà la mort.


Però l’oli amb el qual proveïm de llum aquestes llànties no pot ser altre que la pregària. Es aquesta la que té la virtut de fer que la llàntia sigui sempre encesa, i fa també que no s’extingeixi, quan està a punt d’apagar-se. I fins i tot de tornar-la a encendre.

La pregària és un do de Déu. Forma part de la naturalesa de la vida cristiana, car el cristià és sempre un home de desig, que té el desig de Déu al fons de les seves entranyes, gairebé un enyoradís de la seva Presència, Així ho expressa el Salm d’avui; Vós, Senyor, sou el meu Déu, jo us cerco, tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com una terra eixuta, sense una gota d’aigua.

També fa gràcia en aquest Evangeli que, quan les verges imprudents i bledes no tenen oli i en demanen a les altres, aquestes les responen quasi despectivament. El Senyor ens ve a dir que la fe en Déu, l’esperança en Déu i l’amor a Déu és intransferible. Que podem pregar per un altre, però que no podem creure per un altre. Si val l’exemple és com anar a Barcelona en tren i no comprar el bitllet. Això és: cal comprar el bitllet. Però l’exemple no és del tot vàlid, perquè hi ha un altre tema, però no l’explico perquè és massa complicat. Ja ho faré un altre dia, només dir-vos simplement que és el Crist el qui ha comprat el bitllet per tots nosaltres. I si no el tenim ell ens el dóna. Penseu-ho.