dijous, 1 d’abril de 2010

Amor fratern

Parlar de l’amor ens costa molt, ja que avui dia se’n parla d’una manera vana i per això hem perdut una mica el veritable sentit d’aquesta paraula. Amor podem dir és donació, entrega.
Jesús digué als deixebles: “Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així doncs, estimeu-vos els uns als altres.” (Jn. 13,34).
I com va estimar Jesús? Fins a l’extrem, fins a donar la seva pròpia vida per tots nosaltres, homes i dones de tots els temps.

Diem que el Dijous Sant és el dia de l’Amor fratern, però, això no hauria de ser cada dia?
Perquè cada dia “l’altre” ha de ser per a nosaltres més important que el meu “ego”. Cal aprendre a viure servint i estimant a tothom, sabent respectar, callar, perdonar, oblidar... Però, com aconseguir aquesta fita en les nostres vides?
Jesús el dia abans de la seva Passió ens va donar, ens va lliurar el seu Cos i la seva Sang per alimentar-nos perpètuament i donar-nos vida.
Ja tenim, doncs, i d’una forma ben concreta, la font d’aigua que brolla sense parar, que ens nodreix per tenir forces per saber estimar, que ens posa els fonaments del “saber estimar”.
En l’Eucaristia, Crist se’ns fa present com a aliment. Ell cada dia ens para la taula i ens espera per anar fent camí amb nosaltres i ajudar-nos a superar a poc a poc les nostres petiteses i manques d’amor per arribar a tenir un cor gran on hi càpiga tothom.