dimecres, 28 de desembre de 2016

La passió per la pau


Un desig molt gran demanem a l’Infant que ens ha nascut: la pau al món i que s’acabin per sempre les terribles guerres de l’orient. Que s’acabi el sofriment dels innocents. Són tant i tant tristes les imatges de la ciutat d’Alep arrasada i el destí dels qui són evacuats, la munió de la població civil, exhausta de tanta guerra i d’un setge que ha esdevingut un crim de la humanitat. Un vergonya per aquest començament del segle XXI.

Catedral d'Alep, a Síria, en runes.
Allí hi ha cristians, molts cristians que hi són des de sempre que han conegut mort i martiri. Quant doloroses i innumerables han estat les crides del Papa Francesc per la pau a la que anomena: «L’estimada Síria». Com podran celebrar les festes de Nadal i Epifania en aquests llocs? Com podran cantar els troparis nadalencs? Quines icones veneraran? Tot ha estat destruït. Quantes llàgrimes, Déu meu! Darrera aquests mals hi ha el Mal que destrueix per destruir, el mal per mal i hi troba delectació en ell mateix. 

Catedral d'Alep, a Síria.
Que l’amor de Déu manifestat en Crist sigui com un exorcisme pel qual el Mal no pugui avançar, que digui: D’aquí no passis més». La Creu de Crist marca la frontera del Mal. Què podem fer per ells? Res i molt. El molt que podem fer és pregar i sofrir amb ells i demanar que la intercessió de la Mare de Déu sigui la seva protecció, el seu consol.

Però, tot i en mig de la tristesa, mort i destrucció tan grans, mai podem perdre l'esperança... Us deixem un vídeo que emociona veure. En aquesta catedral, bombardejada tres vegades, sense sostre i sense bancs, aprofitant les fustes de les runes, un grup de fidels va fer un preciós pessebre i, per fi, després de quatre anys amb el temple tancat, van poder celebrar la Missa de Nadal!