divendres, 23 de desembre de 2016

Homilía de Sant Joan Crisòstom sobre el Nadal

Homilia de Nadal de Sant Joan Crisòstom

«Em sorprèn un nou i meravellós misteri!
Les meves oïdes ressonen davant l’himne dels pastors, que no entonen una melodia suau sinó un himne celestial exultant.

Els àngels canten!
Els Arcàngels uneixen les seves veus en harmonia!
Els Querubins entonen les seves lloances plens de goig!
Els Serafins exalten la seva glòria!

Tots s’uneixen per lloar en aquesta santa solemnitat, plens d’estupor davant el mateix Déu aquí a la terra i l’home al cel. Aquell que està a dalt, per la nostra salvació reposa aquí a baix; i nosaltres, que estàvem a baix som exaltats a dalt per la divina Misericòrdia.


Avui Belén s’assembla als cels, des dels estels s’escolta el cant de les veus angèliques i, en lloc del sol, ha aparegut el Sol de la Justícia. No pregunteu com és això, és Déu qui ho ha disposat així i l’ordre de la naturalesa ha canviat. Ell ho ha volgut, té el poder per descendir del cel. Ell ens ha salvat. Tot s’ha ordenat en obediència a Déu.

Els infants vénen a adorar-lo ja que ha esdevingut un Infant, i de la boca dels infants n’ha fet una lloança. Els infants, a l’Infant, que fou causa de martiri per la persecució d’Herodes.

Els homes, a qui es feu Home, per guarir les seves misèries.

Els pastors, al bon Pastor, que dóna la vida per les ovelles; els sacerdots, a Aquell que esdevingué gran sacerdot per sempre, segons l’ordre de Melquisedec.

Els esclaus, a Aquell que prengué la forma d’esclau per beneir el nostre servei amb el guardó de la llibertat (Fl 2,7).

Els pescadors, al Pescador de la humanitat.

Els publicans, a Aquell, qui estant entre ells els nomenà evangelistes.

Les dones pecadores, a Aquell que oferí els seus peus a les llàgrimes d’una dona penedida, i perquè pugui abraçar-lo també jo; tots els pecadors també han vingut per poder veure l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món.


Per això tots se n’alegren i també jo m’he d’alegrar. Vull participar d’aquesta dansa i d’aquet cor per celebrar aquesta festa. Prenc el meu lloc, no pas tocant l’arpa ni portant una torxa, sinó abraçat al bressol de Crist.

Perquè aquí hi ha la meva esperança!
Ell és la meva vida!
Ell és la meva salvació!
Ell és el meu cant, la meva arpa!
I portant-la en els meus braços, em presento davant vostre, havent rebut el do de la paraula i amb el àngels canto: “Gloria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estimen al Senyor”.


Us recomano que escolteu el magnífic, impressionant i esplèndid Glòria d'A. Vivaldi i us submergiu en oració i contemplació. Tanqueu els ulls per escoltar-lo. Al final haureu de respirar.