dijous, 25 de desembre del 2014

Sant Nadal a tothom!


He escollit aquest quadre de l’escola de Caravaggio que des de sempre m’ha agradat molt. Tota la llum ve de Jesús (una intensíssima llum), és plena de tendresa l’actitud de Maria que lleva el llençol on està el Senyor i l’ensenya joiosa als pastors. Com si digués: «Mireu si n’és de preciós el meu fill» . Realment ho és! Tots els qui s’acosten a Jesús queden il·luminats per ell i esdevenen radiants. Ell és la nostra felicitació; més encara, és la felicitació del Pare del cel.

Celebrem el Nadal. Quanta joia, quanta pau porta dins del cor el naixement de Jesús! Ell ha vingut a aquest món, i no el deixarà. Ha vingut per a tots i per a tothom, pels qui creiem en ell i pels qui no creuen, pels bons i pels dolents, pels justos i els injustos, pels savis i pels ignorants, pels forts i pels febles, pels qui ploren i pels qui riuen... per a tots ha vingut. Per a tots és aquí. (Aquesta és la grandesa del cristianisme).

Ell sempre hi és. Què és el que li podem donar? Només li podem donar allò que tothom pot donar, allò que tothom té. I allò que tothom té és amor. L’amor no és patrimoni dels rics o dels savis, l’amor és patrimoni de tothom. Això és el que ens demana l’Infant Jesús, que pels cristians és el Fill de Déu. Ens demana amor i només amor. I estimar vol dir fer feliços els altres. Fer feliços als qui tenim al voltant. Als qui la vida ens ha posat al costat. Posar a Déu al centre de la nostra vida, és posar al centre no pas el propi jo, sinó els qui estimem. Donem, repartim amor aquest Nadal. Això és el que ens diu aquest nen tant preciós, acostem-nos a ell i quedarem radiants i una estranya pau ens vindrà de dins.

Un sant Nadal per a tots els lectors del bloc. El qui escriu prega per nosaltres. A la parròquia ens unirem aquest any d’una manera especial pels cristians de l’orient que coneixen exili, persecució i mort. Com ha dit el Papa Francesc: «Tota l’Església té present el petit ramat de les esglésies de l’orient».

Felicitem-nos amb un somriure al cor. Estimem la família, que és allò més gran. No té preu asseure’s el dia de Nadal a la Taula de la família. És el dinar més bonic de l’any, no pel que hi ha a la Taula, sinó per l’amor dels qui s’hi asseuen. I pensem en aquells que no tenen taula de família per asseure’s. Jesús consolarà el seu cor.