dimarts, 30 de setembre de 2014

No oblidem els cristians de l'Orient



En els països musulmans on es pretén crear l’estat islàmic, amb el terrible jihadisme hi ha minories cristianes que són víctimes de la més gran persecució. Són cristians que pertanyen a les antiquíssimes esglésies de l’orient, que són allí des de molt abans de l'Islam. La presència cristiana en aquells països remunta als primers segles de l’Església. Serà esgarrifós quan es pugui escriure la història de la persecució d’aquests cristians i del seu èxode. Només Déu sap el sofriment i el martiri d’aquestes comunitats cristianes que coneixen la barbàrie de la seva aniquilació. Les cases dels cristians són marcades amb una “N” de natzarens, com els primers cristians i es coneixen casos de crucifixió reals. Em va moure a una gran tendresa aquesta notícia:

En medio de la guerra y de la tragedia, de la persecución que están sufriendo los cristianos en Iraq, la Virgen los acompaña. Para que no se olviden de esa protección que buscan bajo su manto, este verano, coincidiendo con la festividad de la Asunción, el obispo de Erbil inauguraba una estatua de la Virgen. El gesto mostró la importancia de la fe en la adversidad y, aún más, puso de manifiesto cómo es posible la unidad de las distintas iglesias orientales. Allí estuvieron caldeos y asirios, junto a la Virgen.
La fe es más fuerte que la guerra y los cristianos han colocado esta estatua sobre un pedestal giratorio, para que todos se sientan amparados bajo la mirada de la Virgen, que dirigirá su vista allí donde el conflicto con Estado Islámico acose a la libertad religiosa.

No es pot dir que totes les religions són iguals. El sentiment religiós pot ser igual, però no la veritat de cada religió. Ningú pot matar a ningú en nom de Déu. Aquest Déu no existeix. La negació de la persona humana és la mateixa negació de Déu i també és veritat al reves. Val més ser ateu, abans de creure amb un déu així.


La comunitat musulmana del nostre país, acollida i servida fins i tot per les comunitats parroquials, hauria de manifestar públicament i sense equivocs que la jihad no forma part del Islam, més encara, que és la seva negació. Gent que realitza execucions de periodistes occidentals i després les mostra per Internet públicament al món, fins i tot davant dels seus pares, són manifestació del mateix mal, irracional, sense misericòrdia. En aquest cas crec que han estat lúcides les posicions del Papa Francesc sobre aquestes qüestions.

Durant tot l’estiu hem posat els cristians, perseguits i martiritzats a l’orient, sota la protecció de la Mare de Déu, amb aquella pregària que ells tantes i tantes vegades diuen davant de les icones, resplendents de la llum dels ciris