divendres, 28 de febrer de 2014

Benaurats els pobres en l’Esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel. (b)

Cal fixar-nos en aquesta benaurança en la segona part. Jesús no va dir «perquè el Regne del cel» serà per a ells, sinó que ho diu en present. «El Regne del cel és ja d’ells». Aquí «Regne del cel» significa a Déu mateix en el seu amor sense límits. Són pobres i tot i així (mireu quin contrast més alt) tenen la riquesa més plena, que és Déu mateix. Com que els sants s’han fet pobres de cor per Déu, Ell ja els omple amb la seva riquesa. No necessiten res més, tenen el TOT. Per això, raríssimes vegades trobem homes i dones de Déu que deixen traslluir la seva presència en la seva mirada. Aquesta mena de creients no fan soroll, passen desapercebuts, només els homes i dones de pregària els descobreixen. Ells viuen el seu secret amb Déu, no el saben explicar, però Déu hi és. Ell ho omple tot i no necessiten res més. Ah si! Són homes i dones (aquests sants que van per la terra) plens de bondat i d’humilitat. Ells viuen aquesta benaurança. Tenen alguna cosa de la Mare de Déu, una certa semblança. A la nostra parròquia n’he trobat d’aquests ... almenys m’ho sembla.


Però aquesta benaurança també ens diu una altra cosa: que quan atenem a un pobre, a un necessitat, hem d’anar amb els ulls oberts, perquè Déu hi és; no té res, i ho té tot. Té a Déu perquè el Senyor diu; «aquestes existències que no valen per a res als ulls del món» em pertanyen a mi, són meves. Allò que no voleu vosaltres, ho vull jo, diu el Senyor. En la vida cristiana tot s’inverteix; la pobresa amb la riquesa, la mort amb la vida eterna, la creu amb la glòria.

No deixeu de mirar aquest youtube d’una santa del nostre temps. Creiu, mireu-lo bé i comprendrem més bé la benaurança dels sants evangelis. Val la pena perdre hi dotze minuts, hi aprendrem moltes coses.