dimecres, 21 de novembre de 2012

És Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin perquè ja no hi són.


Aquesta setmana estan bombardejant la franja de Gaza i a les nits els obusos cauen damunt les ciutats. Avui han mort crec que cinc nens i molta població civil i a la televisió han sortit mares que ploraven llurs fills. Mares de Palestina i d’Israel. També a Síria els combats continuen.

He pregat i he pensat que les llàgrimes de les mares de Palestina que ploren pels seus fills participen de les llàgrimes de la Mare de Déu; també ella fou una dona d’Israel que plorà la mort del seu Fill. Són llàgrimes que es confonen amb les seves i em ve el record de les frases del llibre del profeta Jeremies:

«A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són»


El Sant Pare repetides vegades aquests dies ha fet una crida als responsables d'aquesta terrible violència que posin fi a la guerra: «La pàtria terrenal de Jesús no pot seguir sent testimoni de tant vessament de sang, que es repeteix sense fi», ha dit. I cal que ens afegim a totes les Esglésies cristianes que a Jerusalem s’uneixen per pregar per la pau. Quin cor més dur podem tenir els homes que som capaços de provocar la mort d'uns nens innocents! Aquest és dels pecats que veritablement clamen al cel.

Que la mort d'aquests sants innocents redimeixi els qui empren la guerra per solucionar els conflictes entre els pobles i doni com a fruit inestimable aquell desig de pau.

I no podem arribar a comprendre com els caps d'Estat es poden asseure en butaques i en salons encatifats per a dialogar la pau, mentre unes mares ploren i els mortífers obusos causen mort i destrucció. I provoquen, i això és encara pitjor, odi en el cor, un odi que engendra més i més mort, i que pot passar d'una generació a l’altra.

I no podem arribar a entendre quines deuen ser les raons tan altes per les quals els polítics no es puguin posar d'acord per què una família, en la qual tots estan a l’atur, hagin de sortir de casa perquè no poden pagar l’habitatge. I així tantes altres coses per l’estil.


La política arriba un moment en que ha de deixar de ser una retòrica de poder i de partit i ha de ser una qüestió d'humanitat, de pura humanitat. Que vigili la classe política perquè els instruments que empren se'ls poden tornar contra ells. I això val tant pels de dreta com pels dels esquerra.

Però els cristians no podem desistir de proclamar l’Evangeli de la pau i dins del món hauríem de ser el llevat d'humanitat que ens va demanar Nostre Senyor que fóssim. Que Maria, Reina de la Pau, pregui per nosaltres i pel món sencer.