dimarts, 14 d’agost de 2012

L'alegria de l'assumpció de la Mare de Déu


Jo crec que Maria va morir el dia que va veure el seu Fill donant la vida per nosaltres a la creu. Quelcom de mort anticipada hi ha en qualsevol mare que veu la mort del seu propi fill. No hi ha dolor més gran en el món. Però també crec que Maria va ressuscitar el dia de Pasqua, quan va saber que el seu Fill s’havia manifestat com el Vivent. La seva mort temporal ja no va ser res per ella, perquè no hi havia distància dins d’ella entre el cel i la terra. Ja vivia en el seu Fill que era el seu cel! I la seva glòria.

Quan l’estiu fa el ple, Maria, la plena de gràcia és celebrada en l’Església com l’assumpta al cel. La seva Pasqua. La seva Dormició en el Crist. És la glorificació de la humil serventa del Senyor. I esdevé així signe d’esperança certa per tot el poble de Déu que peregrina. Sentors d’alfàbrega i d’espígol perfumen aquest dia. I tot és un crit i un mirar vers el cel. I justament perquè viu en el Crist ella no està lluny de nosaltres. I encara fa de Mare, Mare de tota l’Església. Maria és el primer fruit de la Pasqua de Jesucrist. I l’antiquíssima pregària mariana ressona dins, i molt a dins, del nostre cor: Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu, no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats, de tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge i gloriosa i beneïda.

La comunitat dels creients que avui i per tot el món se sent enfortida i consolada per la presència de Maria en el seu pelegrinatge vers Déu. Els creients hauríem de ser com sentirem em la lectura de l’Apocalipsi d’aquesta festa:
«els qui guarden els manaments de Déu i mantenen ferm el testimoni de Jesús». Mantenir ferm el testimoni de Jesús: !Quina expressió més maca! Com Maria ho va fer, ella que meditava sempre dins del seu cor les paraules del seu Fill i així acomplia amb la voluntat de Déu.

Es un camí que fem pel desert del món i l’Església se sent com extraditada i lluny del Senyor. Però és un món que hem d’estimar i mirar amb ulls d’amor. Perquè és un món estimat per Déu.

La seva assumpció és com un aval de la nostra pròpia glorificació i de la nostra vida com el trobament definitiu amb Déu Trinitat. Visquem amb alegria i fem les coses petites de cada dia amb amor i un somriure, que faci resplendir la gràcia de Déu que ens habita, així ho aprenem de Maria i dels sants.

La festa de l’Assumpció de la Mare de Déu és una festa d’esperança, que aixeca de nou el campament d’Israel, com un toc de trompeta, i el posa de nou en camí, un camí que avança cap a Déu. En la joia, cantant el Magnificat. Portant sempre l’esperança dins nostre. Que ningú defalleixi, que res ens faci defallir. Maria ha obert abans que nosaltres aquest camí. El seu camí de fe ara es el nostre. La seva glòria, per la bondat de Déu, també ens serà donada. Els nens de la catequesi de la nostra Parròquia els agrada de cantar: Endavant, endavant, amb la Mare de Déu.

Us deixo amb el meravellós Magnificat de la Catedral de Nôtre Dame de París. El to d’aquest es diu «to reial», vol dir de la reialesa de Crist participada per Maria.