divendres, 17 d’agost de 2012

Encara ha tingut l'atreviment de beneir-nos...

El passat dotze d’agost va ser el setanta cinquè aniversari de la mort martiri del Bisbe Manuel Borràs, al coll de l’Illa, venint de Montblanc. En aquella tarda de calor l’assassinat era comès. Un bisbe de l’Església era mort vilment i un dels qui l’havien executat, a la nit deia: Encara ha tingut l’atreviment de beneir-nos.


El bisbe Manuel Borràs havia nascut a La Canonja i era un eclesiàstic que finalment fou consagrat i nomenat bisbe auxiliar de Tarragona. Va viure vint i un anys a l’ombra del Cardenal Vidal i Barraquer com un servidor fidel i discret. Després de dinou dies a la presó a Montblanc, sense que ningú es recordés de la seva sort, finalment era executat.

Havent-lo cobert de ramatge, el ruixaren amb gasolina i prengueren foc. Deixaren el cos insepult a la vora de la carretera. Era un home innocent. D’ell i tants d’altres cal que hi referim el text de Marc: Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà (Mc 8 35)

No la perdé la vida, sinó que la guanyà pel Crist. Per sempre. I amb una bella escaiença el Papa, el dia abans de la Solemnitat dels Apòstols, signava amb mà ferma encara el Decret de Martiri del Bisbe Manuel Borràs i companys. D’aquesta manera es pot procedir a la seva beatificació i el nom del bisbe Manuel i dels seus companys preveres quedarà escrit en el Llibre d’Or i de Sang, que és el Martirologi de l’Església. I ben aviat el poble cristià podrà dir: Beat Bisbe Borràs i companys, pregueu per nosaltres, en la comunió dels sants que uneix l’Església de la terra i del cel.

El martiri del bisbe Borràs, glorificà el Crist, Déu i Senyor nostre. El Cardenal Francesc sense saber-ho emprenia el camí de l’exili, amb una tristesa que l’acompanyà fins a la mort. Fou el martiri del cor. Tant un com l’altre feren la gran ofrena de la seva vida a l’Església de Tarragona, de la qual eren pastors. Llur mort, un in sanguine, l’altre in corde, va ser una benedicció per a la nostra Església. Encara ara som fills de la seva benedicció. De tot cor en donem gràcies a Déu.