dissabte, 31 d’octubre de 2020

Celebrar la festa de Tots Sants és celebrar l'esperança.

La solemnitat de Tots els Sants ve trista aquest any. Déu meu tantes coses que fan patir! l’epidèmia del coronavirus amb les preguntes que ens torturen: Quan i com s’acabarà?. Aquest cap se setmana s’hi afegeix el terratrèmol del Mar Egeu i encara els atemptats en una Església de Niça, abatuts pel demoníac fonamentalisme islàmic

L’Església de França ha de pagar amb sang, una vegada més, accions de les quals és innocent, No hi ha dret! Ahir al vespre vaig encomanar en la Missa als assassinats a ganivetades, els fidels de la Basílica de la mare de Déu de Niça: una dona anciana, morta prop de la pica baptismal, una dona immigrant que anava a resar abans d’anar a treballar i el bon sagristà de la basílica que, a més, ajudava als immigrants.


Déu meu! Quan parlem dels sants sempre ens imaginem a personatges il·lustres per les seves heroïcitats. Com ens equivoquem! Els sants que omplen l’Església del cel i de la terra són els fills de Déu que viuen i moren amb la humilitat dels fills de Déu. Són els sants de la casa del costat. Les persones bones que viuen el combat de la vida, que estimen i treballen, i demanen perdó dels seus pecats

La pandèmia que vivim revela els sentiments i la solidaritat de molts, que, en situacions així, emergeix. Són els qui han caminat pel camí de les benaurances. Aquests que han estat morts a Niça són sants i són sants tants i tants cristians que aquests dies de crisi s’han posat a ajudar als altres. Són sants perquè la gràcia i l’amor de Déu actua dins del seu cor, que els fa caritatius. La dissort ens fa comprendre que, com diu repetides vegades el papa Francesc, només l’amor obre camí d’esperança. Per exemple, que els governs de Turquia i Grècia hagin fets propòsits d’ajuda mútua en ocasió del terratrèmol, és un exemple


La pandèmia passarà, hi ha un final sempre, no és un túnel sense sortida, la humanitat ho superarà. Cal mantenir l’esperança. Al final de tot, hi ha la ciutat de Déu, oberta a tots, la Jerusalem del cel, la nostra mare. Allí hi ha la multitud dels sants que venen de la gran tribulació i que hi han arribat pel camí de les benaurances, No ho dubteu. Celebrar la festa dels sants és celebrar l’esperança. No podem explicar els mals que ens afligeixen, no són un càstig diví: la resposta de Déu al mal és l’amor dels seus fills. Aquesta és l’única resposta. Com la Creu del Senyor. 

Escoltem el plany de “Lacrimosa” del gran Mozart.

1 comentari:

Xandramar ha dit...

Gràcies per l'Esperança que tanta falta ens fa.