Aquesta passada setmana hem celebrat el dimecres de cendra, costum de gran arrelament en el món catòlic. ¿D'on ve aquest costum? ¿Per què un dimecres? ¿Per què de "cendra"?
En els primers anys de l'Església la durada de la Quaresma variava. Finalment al voltant del segle IV es va fixar la seva durada en 40 dies. És a dir, que aquesta començava sis setmanes abans del diumenge de Pasqua. Per tant, un diumenge anomenat, precisament, diumenge de Quaresma (quarantena).
En els segles VI-VII tingué una gran importància el dejuni com a pràctica quaresmal, però es presentà un inconvenient: Des dels orígens mai es dejunava en diumenge per ser dia de festa, la celebració del Dia del Senyor. Com respectar el diumenge i, alhora, tenir quaranta dies efectius de dejuni durant la quaresma? Per resoldre aquest assumpte, al segle VII, es van agregar quatre dies més a la Quaresma, abans del primer diumenge, establint els quaranta dies de dejuni, per imitar el dejuni de Crist en el desert. Si un compte els dies que van del Dimecres de Cendra al Dissabte Sant i li resta dels sis diumenges, li donarà exactament quaranta. Així l'Església va començar el costum d'iniciar la Quaresma amb el Dimecres de Cendra, costum molt estimat pel poble cristià.
El Montsant cobert de boira des de la serra d'Arbolí
Dimecres de Cendra a l'Església Catòlica és el primer dia de la Quaresma, quaranta dies abans de la Pasqua. En aquest dia s'inicia un temps espiritual particularment important per a tot cristià que vulgui preparar-se dignament per viure el Misteri Pasqual, és a dir, la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor Jesús.
També, en els primers segles de l'Església a Roma, hi havia la pràctica que els "penitents" -grup de pecadors que volien rebre la reconciliació al final de la Quaresma, a les portes de la Pasqua- comencessin la seva penitència pública el primer dia de la Quaresma. Eren esquitxats de cendres, vestits a sac i obligats a mantenir-se apartats fins que es reconciliessin amb l'Església el Dijous Sant. Aquestes pràctiques van caure en desús -del segle VIII al X. Llavors, al segle XI, desapareguda ja la institució dels penitents com a grup, veient que el símbol de la imposició de la cendra a l'iniciar la Quaresma era bo, es va començar a realitzar aquest ritu per a tots els cristians, de manera que tota la comunitat es reconeixia pecadora, disposada a emprendre el camí de la conversió quaresmal.
Per algun temps la imposició de la cendra es realitzava al principi de la celebració litúrgica o independentment d'ella. En l'última reforma litúrgica es va reorganitzar el ritu de la imposició de la cendra amb l'objectiu que sigui un símbol més expressiu i pedagògic per als fidels, passant-se a realitzar després de les lectures bíbliques i de l'homilia, les quals ens ajuden a entendre el profund significat del que estem vivint. La Paraula de Déu, en aquest dia, ens convida a la conversió. El desig de convertir-nos i tornar al Senyor és el que dóna contingut i sentit al gest de les cendres.
Les cendres usades per fer la creu que rebem al front són obtingudes en cremar les palmes del Diumenge de Rams de l'any anterior.
Aquest temps de l'Any Litúrgic, la Quaresma, es caracteritza per la crida a la conversió. Si escoltem amb atenció la Paraula de Déu durant aquestes setmanes, descobrirem la veu del Senyor que ens crida a la conversió. Per això és eloqüent començar aquest temps amb el ritu auster de la imposició de cendra, el qual, acompanyat de les paraules "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli" i de l'expressió "Recorda que ets pols i a la pols tornaràs", ens convida a tots a reflexionar sobre el deure de la conversió, recordant-nos la fragilitat de la nostra vida aquí a la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada