dilluns, 11 de gener de 2016

La Gràcia que sobreïx per tot arreu


La gràcia de Crist es desborda per tot arreu i per totes bandes. Sempre hi ha un intercanvi entre el Cel i la Terra. La distància entre l’un i l’altra es fa proximitat absoluta en la celebració de l’Eucaristia. Allí hi ha tot el Cos de Crist. Per això, abans de cantar el Sant, Sant, Sant de la Missa, en el Prefaci escoltem aquestes paraules: “Per això, amb els àngels i amb els sants, a una sola veu”. La lloança de l’Església del Cel és la mateixa de la Terra. Ja la petita Teresina de Lisieux deia “Al Cel no estimaré Jesús d’una manera diferent de com l’estimo aquí a la Terra”.


Amics, el Crist ha estat i és molt estimat en l’Església i en el món. Penseu en tants homes i dones que, sense cap ressò, han estat i són fidels a la gràcia de la fe. Penseu en tants màrtirs coneguts i no coneguts: us en recordeu, per exemple, dels màrtirs coptes de la primavera de l’any passat? Penseu en tants creients que han fet el bé en nom de Crist i han estimat gairebé amb heroïcitat els altres. Tot aquest amor és tan gran que “en sobra” (sobreïx, es desborda) i Jesús el reparteix a aquells que els en manca. Aquests ho reben com un regal dels germans que han arribat a la plenitud del Regne. De tal manera que, els dons de la gràcia, s’intercanvien constantment entre l’Església del Cel i de la Terra. Amb això volem dir que, si nosaltres no estimem prou Jesucrist, d’altres ho han fet per nosaltres i, com que el misteri del Déu cristià és Amor i Plenitud d’Amor, tot es participa i tot es comparteix. De tal manera que tot està en tot. No cal dir que la primera de la qual rebem aquesta Gràcia, és la Mare de Déu.

Reflexionem tot això mentre escoltem el Pange Lingua pregat per la Comunitat de l'Emmanuel: