diumenge, 21 de gener del 2018

Seguint el Mestre.- Diumenge III (Cicle B)

La història de Jesús és la meva


Sóc un catòlic, un que pertany a l’Església, la que està per tot arreu. Cosa increïble, la història de Jesús és un relat obert perquè m’inclou a mi, que sóc el seu deixeble. La mort no situa a Jesús fora de la història, sinó que l’obre a totes les generacions. Enmig de la multitud immensa, en el temps i en l’espai, dels qui han seguit el Senyor hi estic jo, un deixeble més, com tants! Es pot dir que la història de Jesús és meva perquè m’inclou a mi, ja que la seva resurrecció el fa contemporani a tots. 

Quan consagro el pa i el vi de l’Eucaristia m’adono que les paraules, dites en la intimitat del cenacle, tenen una projecció universal, completament eficaç, en el temps i es concreten en la celebració que presideixo, sense mèrit, amb els fidels. Un cristià ha après alguna cosa, només alguna cosa, quan entén que en les paraules: Aquest és el meu cos entregat per vosaltres, hi ha inclosa la seva vida. Ell forma part d’aquest “vosaltres”.

Ell, ho escoltem a l’Evangeli d’avui, venia de Nazaret, dels silencis d’una vida obscura i anònima i es presenta davant del poble amb un missatge: El Regne de Déu és aquí, és el mateix dir: Déu és aquí en la seva persona. És el mateix dir: Hi ha un origen absolut i un final absolut i una presència amorosa que ho envolta tot. Aquesta és la gran notícia: Déu ha vingut al món en Ell, en el Jesús estimat. Ell em demana dues coses: que em converteixi, no és tant sols una conversió moral, sinó que visqui amb la convicció de què Déu és, ara en mi, però també en el meu final. I que visqui la relació amb els altres amb una convicció: l’altre, sigui qui sigui, és algú pel qual Jesús ha donat la vida. Quan un creu en Déu ja no pot viure igual, ja tot canvia. Hi ha una melodia de fons que ho omple tot, com el darrer, el més gran dels paisatges

Escoltem "The Lord bless you and keep you" (Que el Senyor et beneeixi i et guardi). És una composició de música sacra coral, de John Rutter, al qual veiem dirigint en el vídeo, durant The Mark Thallander Foundation Choir Festival, l'any 2008.



1 comentari:

Mª Carmen Payá ha dit...

Sí, soc catòlic i tinc la gran sort de pertànyer a l'Església del Crist, tots els que ho som tenim la mateixa sort, i això em fa elevar al cel una pregària d'acció de gràcies:
"Gràcies Senyor pel do de la fe, transmesa pels pares, familiars i per tants d'altres que han fet o encara fan el mateix camí que jo". "Gràcies també, Senyor, pels sacerdots que cada dia fan possible el més gran que pot succeir en la humanitat: Que puguis venir a nosaltres cada dia per donar-nos vida en abundància..."
Certament que no som prou conscients del que suposa que Jesús és viu entre nosaltres. Es la història més gran que mai s'ha pogut contar, per la qual tots hauríem d'estar trasbalsats i plens de joia a desdir, però es clar, la nostra humanitat no és capaç d'entendre i de veure la grandesa del que la Paraula ens revela...
I que hauríem de fer per ser conscients? doncs demanar insistentment a l'Esperit Sant, el do de la fe i de la saviesa, per veure-ho tot segons Déu i la gràcia de la conversió que ens ajudarà a entendre (ara només una mica), la grandesa de reconèixer que som, en efecte, fills estimats de Déu, que tot ens ha estat donat per Ell per a la nostra felicitat i que ja ara en podem fruir només pensant QUI SOM I QUI ENS ESTIMA...

A Ell tot l'honor i la glòria!

P.D.
Gràcies Mn Rafel per fer que ens adonem i ens endinsem en el bo i millor de la nostra fe.

Mª Carmen Payà Martí