dissabte, 6 de juny de 2015

Mentre l'Arquebisbe partia el pa


Fou durant la celebració de l’Eucaristia a la catedral per commemorar el cinquantè aniversari de la Càritas diocesana. Fou el passat dissabte, dia 30 de maig a la Catedral.

El cor cantava l’Agnus Dei i el Pa de l’Eucaristia era partit per a ser repartit com a sagrament del seu amor. Era l’amor del Crist que es donava per mans del bon Arquebisbe i aquest amor durant cinquanta anys ha esdevingut amor fratern a les Càritas parroquials. Aquestes han funcionat perquè aquest amor de Crist esdevingut Eucaristia ha estat present en el cor de molts. L’amor de Crist, durant cinquanta anys de l’existència organitzada de Càritas, ha esdevingut atenció als desvalguts, paciència per aquells que sempre seran pobres i cerquen recer a les parròquies, aliments, vestits repartits i factures pagades de llum, de butà, d’aigua i mil coses. Compartir el seu dolor i alegrar-nos de les seves bones notícies. I fet tot amb un gran amor. Cada setmana i durant anys i més anys. Amb crisi i sense crisi. Sempre.

Era realment entendridor veure els qui s’acostaven a l’Eucaristia. Són el bo i millor dels fidels de l’arxidiòcesi. Dins meu pregava: Dignes són Jesús de rebre el vostre Cos. Realment dignes. Venien llàgrimes als ulls, de joia i d’acció de gràcies.



Tot ho han fet amb un gran amor i tot ho continuaran fent amb un gran amor. Els treballs de cada setmana a les Càritas parroquials: anar cada setmana al banc d’aliments, carregar i descarregar els ajuts de la Unió Europea, aprendre programes informàtics nous, la col·laboració amb els treballadors socials, la sensibilització de la caritat i de la promoció de la justícia a les comunitats parroquials. I el treball més gran: mirar els ulls d’aquells que demanen ajuda, conèixer-los i estimar-los. La gent de Càritas de la nostra arxidiòcesi són d’aquells que no esperen altra recompensa que el Senyor mateix i no hi ha mèrit per ells. Fan el que han de fer. Porten l’amor de Crist dins del cor i la bondat els ulls. Vaig recordar a fidels que he conegut i que ja no són entre nosaltres: Quin cel que tindran! Beneïda sigui la seva memòria.