Fa uns dies vaig agafar una llibreta per anotar unes coses... Passant les pàgines per arribar a la primera fulla en blanc, vaig trobar unes notes que havia pres fa uns mesos, apunts d’unes paraules del nostre mossèn durant la Quaresma. Ho vaig trobar tan maco que vaig pensar en portar-ho aquí, al nostre blog.
La llargada dels braços de Jesucrist, estesos a la Creu, ho conté tot i ho abraça tot. No hi ha res ni ningú que no estigui abraçat per la Creu de Jesús.
La Creu, en la seva alçada, uneix el Cel i la Terra, els abraça, els reconcilia, és la vertadera escala que porta a la Glòria: El Cel és obert per la Creu de Nostre Senyor... I, al mateix temps, la profunditat de la Creu agafa allò més baix, més petit, més ínfim, fis i tot allí on els homes pensem que Déu no hi és. Fins als llocs de més patiment arriba la profunditat de la Creu de Jesús.
I abasta també el que és al davant i al darrera. Déu estima els que són al davant de la Creu... i també els que són al darrera, perquè no creuen que en el crucificat és on es troba el sentit del món, els que marxen, els que blasfemen. A ells, Nostre Senyor també els estima, perquè Ell ho estima tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada