Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit
 |
| Postal francesa antiga amb imatge corresponent a l'Evangeli d'avui. |
Evangeli:
En aquell temps, a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola: «Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: ‘Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo’. Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: ‘Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador’. Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».
Comentari:
Justament ahir, en la frase que sempre posem del Sant Pare, copiàvem aquest text: "Avui en dia, el pecat més gran és que s'ha perdut el sentit de pecat."
Potser això és també -com diu Fr. Gavan Jennings en el seu comentari a l'Evangeli d'avui el que passava a alguns ja en temps de Jesús-: Avui dia tendim a considerar els sentiments de culpa —el remordiment— com quelcom proper a una aberració psicològica. Nogensmenys, el sentiment de culpa li permet al publicà sortir reconfortat del Temple, ja que «aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre» (Lc 18,14). «El sentiment de culpa», escrigué Benet XVI quan ell era encara el Cardenal Ratzinger ("Consciència i veritat"), «remou la falsa tranquil·litat de consciència i pot ser anomenat com "protesta de la consciència" contra la meva existència auto-satisfeta. És tan necessari per a l'home com el dolor físic, el qual significa una alteració corporal del funcionament normal».
Durant la Quaresma mirem de dir cada dia la pregària de Sant Efrem, que tenim sencera en aquest blog. En aquesta pregària, al final, diem:
Oh Déu meu i rei meu,
feu que vegi els meus propis pecats
i que no judiqui el meu proïsme,
car vós sou beneït pels segles dels segles.
Hem trobat un vídeo d'una sèrie bíblica de televisió on es pot veure l'escena de la Paràbola del fariseu i el publicà. Us la posem aquí:
Paraules del Papa Francesc:
"Cada uno con humildad se deja mirar por el Señor y pide su bondad, que venga a nosotros."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada